Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Aigua Xelida
© holboxAigua Xelida

Les millors cales de la Costa Brava

Petites o grans, verges o urbanes, totes semblen tretes d'una postal

Escrit per
Time Out Spain editors
Publicitat

Us agobia anar a la platja i trobar-vos mitja ciutat? Preferiu un petit racó que una gran esplanada de sorra i aigua? Sou gent de cala. Nosaltres també i, per això, hem elaborat aquesta llista on us confessem les nostres cales preferides de la Costa Brava. Ja sabeu on som els cap de setmana d'estiu! 

  • Què fer
Cala Ferriol és una petita cala verge, de còdols i aigües cristal·lines que pertany al Parc Natural del Montgrí. No té cap tipus de servei i per arribar-hi haurem de caminar una hora, des de Cala Montgó o l’Estartit, o bé accedir-hi en vaixell. En tot cas, si opteu per la primera opció no patiu perquè és de dificultat moderada i els paisatges del parc són una autèntica passada. I ara ens direu: “però si a la Costa Brava hi ha moltes cales com aquesta”. Doncs no, perquè en ella desemboca un petit rierol que baixa de dalt de les muntanyes i, a més, hi ha uns petits illots (els illots de Cala Ferriol) que quedaran fantàstics a Instagram. I, si encara no heu sucumbit del tot al poder d’aquesta xarxa social, podeu prendre el sol, contemplar el paisatge o practicar snorkel. Això sí, tot i que està allunyada del centre urbà, a l’estiu és força habitual veure-hi algunes embarcacions. 
  • Què fer
Com moltes altres cales que formen part del Cap de Creus, Cala Rostella és força al·lucinant. Una petita cala verge d'aigües cristal·lines envoltada de pins que, fins i tot a ple agost, sol estar relativament buida. La raó? La zona urbana més propera - Roses-, està a gairebé set quilòmetres. La superfície de la platja és de còdols i, gràcies als pins, l'aigua adquireix un al·lucinant color blau turquesa. La mala (o bona per depèn de qui) notícia és que per accedir-hi haurem de deixar el cotxe i baixar per un corriol pedregós que té un desnivell d'uns 90 metres. El trajecte a peu és només d'uns quinze o vint minuts, però esclar, per fer-lo cal portar bon calçat esportiu. Això sí, us prometem que el resultat (arribar a Cala Rustella) paga la pena. I molt. No us direm que aprofiteu la baixada per fer alguna foto -tot i que ho petaríeu a Instagram-, però sí que intenteu mirar cap a baix. La bellesa és indescriptible.
Publicitat
  • Què fer
  • Baix Empordà
Platja d’Aro també amaga petits grans racons. Un d’aquests és la Cala del Pi, a poc més de deu minuts de la Platja Gran però a un món de diferència: Oblideu-vos de la massificació extrema, de la música alta i dels tan característics edificis. La Cala del Pi està protegida per pins i roques, les aigües són cristal·lines i, tot i estar tan a prop del nucli urbà, el grau d’ocupació a ple estiu no és exageradament alt. La mala notícia és que gairebé darrere hi ha unes quantes cases, però gràcies a la vegetació, no espatllen gaire el paisatge. Ras i curt: sembla treta d’una postal. 
  • Què fer
  • Platges
  • Alt Empordà
El punt més oriental de la Península Ibèrica –encara que fos Alacant qui s’apropiés de l’eslògan 'Amanecer de España'- és també la part més salvatge de la Costa Brava, una autèntica Finisterre tan espectacular com traïdora, sembrada de ruïnes de fa mil anys i encara molt gelosa dels seus secrets més ben guardats. Un d’ells, que compartirem  generosament amb vosaltres, és la Cala Tavallera, situada a uns dos quilòmetres del Port de la Selva però només accessible a peu a través del GR11, el sender que connecta el Mediterrani amb l’Atlàntic.  En alguns blocs i guies asseguren que és accessible en 4x4, però de tota la vida la forma més segura per arribar-hi sense deixar-s’hi les banyes ha estat mitjançant una caminada d’unes dues hores que culmina en un merescut premi: una cala pràcticament deserta estiu i hivern, on hi ha un refugi per pernoctar i les albes hi tenen gust de naixement d’un món nou. El fons marí és espectacular i compta amb una espessa pradera de posidònia. A ple estiu s’hi reuneixen moltes petites embarcacions, però a principis o finals de temporada segur que no us hi troba ningú. Per assegurar-se que el refugi està en bon estat i disponible, el millor és trucar a l’ajuntament.
Publicitat
  • Llocs d'interès
  • Platges
  • Baix Empordà
Després de l’infern en què pot convertir-se la platja gran de Platja d’Aro a ple estiu –d’acord, exagerem una mica: en dos quilòmetres de platja de més de 50 metres d’amplada, algun racó habitable hi trobareu fins i tot al pic de l’agost- la troballa de Cala Rovira, tot continuant pel Camí de Ronda un cop passada la roca del Cavall Bernat, se sent físicament com una bufetada de bellesa. Rarament la trobareu buida, però és tan bonica, tan inversemblantment blanca, verda i blava, que ni tan sols uns inoportuns apartaments que treuen el cap entre els pins i les nombroses famílies que s’hi acosten ens podran espatllar la primera impressió. Si, malgrat l’aspecte idíl·lic del paisatge, no podeu sofrir els jugadors de pales, la Rovira és també la porta d’entrada d’un seguit de caletes –Sa Cova, El Pi, Els Canyers, Belladona– rocalloses i de vocació llibertina on es pot gaudir, amb tranquil·litat reptiliana, d’una lectura assegut a pèl sobre una roca calenta.
  • Què fer
  • Alt Empordà
Està allà on Jesucrist va perdre l'espardenya, però hi ha molts motius per visitar Sa Sabolla: D'entrada, el camí de Ronda des del qual s'hi accedeix és una autèntica delícia pels sentits. Una experiència un xic llarga, però que s'ha de veure i viure. I sí, ho heu llegit bé: només s'hi pot accedir a peu o en barca. La cala, d'aigües gairebé cristal·lines i superfície de còdols, està completament envoltada de roques de pissarra i és, amb diferència, una de les platges més solitàries de la Costa Brava. Ras i curt: És molt difícil que hi trobeu més de vint persones. 
Publicitat
  • Llocs d'interès
  • Platges
Sí, Begur té un munt de platges al·lucinants, per què triar precisament aquesta, que no té cap servei? A banda que no està tan sobresaturada de gent guapa com Sa Tuna o Aiguafreda, ens agrada perquè és l’única platja nudista a la Costa Brava centre, perquè els colors intensament vermellosos de la roca que emergeix a la badia la converteixen en una cosa rara i viva, perquè la forma semicircular en fa una platja molt acollidora, perquè roman relativament poc freqüentada per colles o criatures, doncs cal caminar força per arribar-hi des del Camí de Ronda, i perquè en realitat les platges que molen són les que no tenen ni quiosc de gelats i et permeten creure per una estona que la resta de la vida no existeix. L’únic inconvenient és que les altes parets dels penya-segats que l’envolten hi aboquen ombra a partir de mitja tarda, així que aprofiteu-hi bé el matí.
  • Què fer
  • Rutes i passejades
Més coneguda com Cala dels Enamorats, aquesta petita cala és una mena de closa de mar que es recargola encerclant el mar i formant, ara sí, una petita piscina natural. No només és un racó idíl·líc i força tranquil, també ofereix unes vistes al·lucinants de Llança, el Port de la Selva i, fins i tot, el Cap de Creus. Una petita i desconeguda joia. Per arribar-hi el millor és anar-hi amb barca o caiac a través d'una obertura que l'enllaça amb el mar, però si us atreviu també podeu accedir-hi a peu. Amb bon calçat, això sí.
Publicitat
  • Què fer
  • La Selva
Hi ha platges que s’han de veure. Platges on amb prou feines podem prendre el sol però que cal trepitjar. Una d’elles és la cala dels Frares. Un conjunt de roques de formes al·lucinants que, any rere any, atrau una pila d’amants de la fotografia. No té cap servei i és completament natural però és totalment addictiva: un cop et banyes en aquest idíl·lic entorn és difícil acceptar remullar-se en altres platges. D’acord, potser exagerem però la cala dels Frares s’ha de viure.  Com accedir-hi? S’hi pot arribar des del camí de Ronda que comença a la platja de Lloret i travessa Sa Caleta. 
  • Què fer
Aigua Xelida s’ha convertit en símbol de l'anhel de la vida lliure de l'ideari palafrugellenc i primera escala d’Un viatge frustrat, de Josep Pla. Només s’hi pot accedir a peu, des de l’urbanització del mateix nom i anar baixant fins trobar unes escales a mà dreta, o en barca. I, per tant, tot i que va ser la platja guanyadora l’any 2009 del programa ‘El paisatge favorit de Catalunya’, l’ocupació (per sort!) continua essent relativament baixa. De fet, fins al 1950 Aigua Xelida només es comunicava amb Tamariu per un camí de terra. En tot cas, anem al gra: la platja, formada per pedres i envoltada de roques i pinars, té una longitud d’uns 40 metres i una amplada d’uns dotze metres. I per què la recomanem? Doncs perquè és un racó meravellós i espectacular de la Costa Brava. Una platja a la qual s’hi ha d’anar (com a mínim!) un cop a la vida. O dos. O tres. O… ja ho capteu, oi?
Publicitat
  • Què fer
Cala Senià és on estiuejava Truman Capote. Forma part de l'escarpat entre Cala Es Castell i Cala el Crit i és un enclavament verge envoltat de penya-segats i coronada per una gran casa, on vivia l'escriptor. Al capvespre, de fet, l'ombra dels pins es projecta damunt d'aigua, completament neta. Per arribar-hi, cal caminar més o menys un quilòmetre des de Es Castell. Paga molt la pena i no només per l'entorn, absolutament al·lucinant, també perquè l'ocupació sempre és relativament baixa.
  • Què fer
  • Baix Empordà
Cala Giverola és una petita cala envoltada de penya-segats i pins situada a uns 5 km del centre urbà de Tossa de Mar. Per arribar-hi, per tant, és necessari agafar el cotxe i aparcar a prop del complex turístic Pola-Giverola. Un complex vacacional impulsat el 1987 per la cooperativa professional de carters suïssos. Tot i estar un xic allunyada, es tracta d’una de les platges més freqüentades de la Costa Brava ja que gràcies al complex gaudeix d’una pila de serveix. Això sí: només durant els mesos de juliol i agost. Al setembre la cosa canvia, les famílies tornen a la rutina i aquesta magnífica cala de sorra torna al seu oblit habitual. Si Vallpresona està massa allunyada i el Senyor Ramon massa massificada, Giverola és la vostra platja! 
Publicitat
  • Què fer
  • Rutes i passejades
  • Alt Empordà
Salvador Dalí i Josep Pla ja ens en parlaven, però poca gent l’ha vista amb els seus propis ulls. Cal arribar fins al far del Cap de Creus des de Cadaqués per una carretereta que crida a la prudència i, des d’allà, davallar a peu pel llit sec d’una riera uns 30 minuts per arribar a un paratge amabilíssim, de suaus contorns arrodonits per mates de ginesta, molt diferent de l’escairat aspecte d’altres entrants d’aquesta costa salvatge. Probablement el nom enjogassat d’aquesta cala prové de la dolçor del paisatge: ens hi trobarem un acollidor raconet de sorra que dóna a un braç de mar protegit de la tramuntana amb unes aigües totalment transparents i quietes que allotgen una extensa pradera de posidònia –recordeu que està protegidíssima. És molt, molt, molt bonica i, si us hi quedeu a dormir una nit de principis d’estiu, el sol sobre els vostres caps a l’alba us farà viure un d’aquells moments intensos de la vida.
  • Què fer
D'es Cranc, el Peix i la dels Mussols són tres cales molt estretes, llargues i encaixonades a es quals només s'’hi pot accedir des del Camí de Ronda. La petita zona de bany és, de fet, el tram de costa rocosa i plana que s’estén entre la Cala Ametller i la mateixa Cala d’es Cranc. Això sí: són ideals per fer snorkel i, de pas, triomfar a Instagram. El paisatge és al·lucinant! Una curiositat: El nom de la cala del Peix prové del fet que l’any 1912 hi va quedar embarrancada una balena rorqual.
Publicitat
  • Què fer
  • Baix Empordà
A un racó de la platja de la Mar Menuda, a Tossa de Mar, trobem un petit paradís: una petita cala on es banyaven les dones. Explica la llegenda (que podreu contrastar parlant amb els més grans de la vila) que els homes es banyaven a la Platja Gran i les dones a la Mar Menuda. Aquesta cala petita, íntima i d’aigües tranquil·les, s’ha convertit, amb el temps, en la preferida de moltes famílies. A més, esclar, de lloc de peregrinatge de molts addictes a l’snorkel, ja que entre les seves roques hi ha una pila de peixos. Un d’aquells racons de la Costa Brava que s’ha de visitar. I, de pas, fototografiar! 
  • Què fer
  • La Selva
Hi ha platges ideals per banyar-se, anar-hi amb la família o prendre el sol. Altres, són un espectacle per a la vista. Un bon exemple és Cala s’Aguia, a Blanes. Una petita cala, força protegida, a prop del Jardí Botànic Pinya de Rosa (que també paga la pena visitar) que fa les delícies dels fotògrafs i fans de l’snorkel. Es tracta, això sí, d’una platja de còdols i petites formacions rocoses que pesen més d’una tonelada. El nom, per cert, prové de la punta rocosa que la protegeix al nord i els illots del costat. No podreu estendre la tovallola, però ho petareu a Instagram. 
Publicitat
  • Què fer
  • Rutes i passejades
  • Costa Brava
Els altempordanesos tenen el Cap de Creus i els baixempordanesos, la Cala Estreta. És immensament més modesta però resulta molt adequada per a l’Empordanet, on Josep Pla hauria considerat de molt mal gust qualsevol mena d’excés i opulència. La bona notícia és, alhora, dolenta: durant l’estiu, el trànsit rodat hi és prohibit i per arribar-hi cal caminar uns 45 minuts des de la platja de Castell pel camí de ronda o bé –atenció- només 20 si remunteu el camí de servei que passa per sota les torres elèctriques des de l’aparcament de Castell. L’esforç, però, és directament proporcional a l’espectacularitat d’aquest conjunt de cales nudistes, lluminoses, obertes a Llevant i molt aptes per a matins assolellats d’hivern, que fins i tot a ple estiu romanen relativament tranquil·les a causa de la passejada que cal per arribar-hi. Si a la caseta de pescadors, que data del segle XV, hi trobeu un senyor de cabells blancs, saludeu-lo: es diu Quico i des de fa anys que hi viu. No té televisió ni ràdio perquè diu que disposa d’una pantalla d’infinites polzades enfocada a l’horitzó, però us indicarà a quina roca cal enfilar-se per trobar unes línies de cobertura mòbil segons tingueu una o altra operadora. Només us en podem dir una cosa més: hi heu d’anar almenys un cop a la vida.
  • Què fer
Se la coneix popularment com 'la cala dels 300 escalons' i, tot i ser un autèntic paradís, sovint roman amagada entre altres cales més populars, com Vallpresona i la del Senyor Ramon. De fet, és una petita joia que conté l'essència de la Costa Brava: està envoltada de roques i pins i l'aigua és absolutament cristal·lina. Tot i que l'accés no és excessivament difícil -però complicat si tens vertigen-, és més fàcil trobar-hi embarcacions que gent prenent el sol o fent immersió. Feu-nos cas i aneu-hi. No us en penedireu!
Publicitat
Cala Vallpresona
  • Què fer
  • Rutes i passejades
  • Baix Empordà
Es tracta d’una platja simplement intocada i des d’on no s’hi albira cap construcció humana. Tan senzill i extraordinari com això. Per arribar-hi, cal conduir per la carretera endimoniada que enllaça Sant Feliu de Guíxols amb Tossa de Mar després de 360 revolts, i estar pendents d’un rètol que indica el trencant de baixada. No hi podrem accedir en cotxe, però es pot deixar fàcilment aparcat a la vora de la carretera. A partir d’aquí, haurem de baixar una bona estona a través del bosc: oblideu-vos de l’estil 'bohemian beach' i calceu-vos unes bones sabates per caminar per la muntanya. L’esforç, però, val molt la pena. A ple agost, hi podeu trobar dos o tres persones en una platja de còdols d’uns 200 metres. És nudista i tremendament estranya pel seu silenci, la manca total de referents humans i perquè, malgrat l’absència total de serveis, es manté prou neta, segurament perquè només gent amb força consciència mediambiental es pega la matada d’arribar-hi. Si tanta soledat us sembla excessiva, continueu un tros més en cotxe i hi trobareu la Cala del Senyor Ramon, que també està apartada però és de millor accés si dueu criatures o gent gran.
  • Què fer
  • Baix Empordà
Roques Planes és una de les platges més peculiars de la Costa Brava. D’entrada perquè està situada en un cap rocallós i plena de roques de formes arrodonides. I, a més, tot just davant hi ha una sèrie d’illots rocallosos al·lucinants com la Roca de Ses Gavines i els Esculls de les Cigales. Tot i que molts banyistes (nudistes o vestits) opten per estendre la tovallola damunt les roques, la cala també té un petit espai de sorra fina ideal per prendre el sol. Per rematar-ho, es tracta d’una platja ideal per fer snorkel. Sens dubte, una de les platges més al·lucinants i inoblidables de la Costa Brava. 
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat