12 restaurants de luxe a la Costa Brava

La cuina de Xavier Sagristà a l'interior del Casino Peralada té un aroma inconfusible a estrella Michelin. Encara no la té, però és fàcil pronosticar que molt aviat la cuina creativa d'arrel empordanesa d'aquest xef que ha sabut crear una carta amb caràcter, de vocació saludable i estacional, brillarà en l'univers Michelin. Tot això gràcies a entrants com les cloïsses amb espàrrecs de mar, poma verda, api i cogombre; i plats com el mar i muntanya de llom de xai amb calamars, o el gratinat de llamàntol blau amb pasta fresca garganelli. La de Sagristà és una alta cuina mediterrània que no dubta a flirtejar amb altres cuines del món, com demostren plats de la carta com un tiradito de vieires amb cansalada ibèrica i verduretes. L'entorn no pot ser més privilegiat: les dependències d'un castell medieval amb majestuosos jardins de conte, on tindrem constantment la sensació que en qualsevol moment apareixerà Carson, el majordom de Downton Abbey.

L'hotel Camiral, ubicat a Caldes de Malavella, té la signatura inconfusible de l'interiorista de moda (o ja no tant?) Lázaro Rosa-Violan. És un cinc estrelles comme il faut, amb el seu camp de golf, un entorn natural d'excepció, piscina exterior, centre de wellness, luxe a dojo i un restaurant, el 1477, que hem d'apuntar a l'agenda. I és que el xef Ramon Simarro ha creat una carta d'inspiració mediterrània amb pinzellades internacionals, fruit de la seva formació a restaurants com els estrella Michelin Alkimia o Can Fabes i del seu pas per diversos restaurants de cuina internacional a Londres. Brilla especialment un fantàstic arròs amb gambes de Palamós, el plat preferit del xef, que podreu degustar en un menjador amb espectaculars vistes al Pirineu o en una terrassa feliçment allunyada del món.

Tot i que el Casamar té moltes dècades d’història com a bucòlic hotel-restaurant de la Costa Brava, sospès a la badia de Llafranc, no és fins el 2000 que comença a agafar embranzida gastronòmica fins al punt d’assolir, el 2011, la primera estrella Michelin. La culpa és en bona part d’en Quim Casellas, nét del fundador i xef. Sense haver despertat mai cap interès especial per la cuina tot i ajudar en el negoci familiar des de jove, en un moment donat, i mentre el Casamar estava tancat els hiverns, va començar a aprofitar al màxim aquest períodes per fer estades intensives amb grans mestres de la cuina com Jean Luc Figueres, Joan Bosch, Carles Gaig, Joan Roca o Fermí Puig, i impregnar-se de saviesa. Així, i sense masses pretensions, va començar a construir una nova cuina empordanesa que no es pot assenyalar d’avantguarda sinó d’actualització, amb l’slow food com a filosofia diària.  La carta canvia tres cops a l’any per adaptar-la als productes de temporada i, en la seva majoria, provenen de no més enllà d’uns 5 km a la rodona. Així, si és temps de carxofes, pot haver-hi un saltejat de carxofes confitades amb pedrers d’ànec i ous de guatlla poché. I si teniu la sort que estigui a la carta, no es pot deixar escapar el subtil i revival caneló tebi de porro amb escamarlans i formatge parmesà. Menció especial mereix la carta de vins, amb gairebé 400 referències on predomina la DO Empordà.

Dins dels molts espais que posseeix l’hotel Hostal de la Gavina de S’Agaró, hi ha lloc per a un restaurant de tall sofisticat on regna la cuina mediterrània amb clares arrels franceses. No és estrany aquest enfocament si recordem que l’hotel sempre ha anat de bracet del món del glamur i, des que es va inaugurar el 1932, les seves 80 exclusives habitacions han allotjat noms tan reconeguts com l'escriptor Ernest Hemingway o l'estrella de cine Ava Gardner.  Renovat fa poc, el Candlelight ha fitxat el xef Romain Fornell, una estrella Michelin pel Caelis de Barcelona. Fornell manté la fusió francomediterrània que ja caracteritzava el restaurant. Entre els plats que més brillen del nou cuiner destaca la sopa de gamba de Palamós infusionada en capuccino, la reial de garoina al yuzu o, a les carns, el seu famós colomí en cocotte melmelada de tàperes i cruixent de peus de porc. A l’estiu, escolliu una de les taules de la terrassa-pati i sopeu de meravella sota les estrelles!

Sí, està molt bé menjar unes tapes per pocs diners, però algun cop a la vida també ens haurem de donar un luxe. I, per què no, aquest luxe podria tenir la forma d’un dinar o un sopar a l’Hostal Sa Tuna. Aquest petit hotel de només cinc habitacions acull un restaurant que obre cap a mitjans d’abril i que és un absolut escàndol en el bon sentit de la paraula. A l’encant de menjar gairebé amb els peus dins l’aigua i a l’abric d’una cala tan perfectament bonica que podria ser de cartró pedra, s’hi sumen uns plats d’alta cuina on s’hi mescla, en quantitats perfectament mesurades i equilibrades, la tradició de la cuina dels pescadors, tan arrelada a aquestes cales, i l’avantguarda en tècnica gastronòmica. És caret, no ens n’amagarem, però també únic; i a la carta hi assenyalen els plats aptes per celíacs o vegetarians i disposen de pa sense gluten.

Lloret de Mar sap explotar com ningú els seus atractius turístics. Aquest paratge és un indret perfecte per passejar fent-hi un recorregut boscà i admirar-hi una de les construccions més excèntriques de Puig i Cadafalch: Sant Pere del Bosc, que des de fa més de 1.000 anys ha estat monestir, asil, finca noble d'un indiano que es feia anomenar comte de Jaruco. Però alhora és el símbol del Lloret més chic que busca deixar enrere l'estigma de destinació de turisme barat. L'edifici allotja avui en dia un luxós hotel i un reputat restaurant de cuina d'avantguarda. Durant les nits d'estiu, també hi ha xiringuito al jardí. Malgrat els llums i el luxe, de nit no pot evitar un marcat caràcter misteriós. Un indret màgic.

Us agrada el sushi? Que no us donin maki per llebre! El millor sushiman (bé, un dels millors) del món el tenim a casa nostra. Concretament a Cadaqués. Es diu Federico Filipetti,-tot i que tothom el coneix com a Fede-, i és un xef argentí format, entre altres llocs, al Bulli i al Celler de Can Roca. Filipetti és, també, un dels valors puixants del panorama gastronòmic gironí. No us ho creieu? Aneu al Haiku, aquest petit i pintoresc restaurant de Cadaqués cada dia més popular. Tot i que opta per una cuina tradicional japonesa, en Fede, aporta als plats el seu toc personal, gairebé mediterrani, convertint el sashimi, nigiri, maqui o tempures en experiències memorables. Per cert: Els vegetals, plantes, flors, herbes que utilitza les conrea ell mateix al seu hort. Si hi aneu, no us perdeu el carpaccio de vedella Kobe: per llepar-se’n els dits.