23 restaurants romàntics de Girona per Sant Jordi

A la Talla s’hi va, principalment, per dos motius: El primer és la teca. Tapes de cuina de mercat amb un punt d’originalitat en el contrast de sabors. El segon són les vistes (de les millors de la zona) a la badia de Cadaqués. La Talla va néixer com a bar cultural de la mà de l’actor i músic Bruno Oro, però a causa de les denúncies d’alguns veïns per soroll va passar a ser un restaurant. Això sí: està triomfant. I amb raó. És difícil quedar-se només amb un plat, però l’steak tartar gairebé us canviarà la vida. I tampoc podreu oblidar el gazpacho de Bloody Mary. 

Passatges és el nom del memorial que l’escultor Dani Karavan va plantar a Portbou com a homenatge a Walter Benjamin. Segons el xef, Sergi Gubert, el monument també pot servir per reflectir la cuina del restaurant: s’hi baixes les escales veuràs el mar i si les puges, el cel. Traslladat a l’espai allargat del local, des del menjador es veu el mar per recordar l’essència de la cuina marinera però, al fons, a la cuina, hi ha un laboratori on regna la imaginació i la voluntat de crear coses noves. Es tracta, doncs, d’una cuina de risc, també a nivell empresarial si es té en compte que Portbou queda apartat i el turista de pas normalment és francès i busca menjar la tradicional paella, sense artificis. El Passatges també serveix paelles, fideuà i arrossos, però no vol renunciar al seu laboratori d’autor. La carta és petita perquè, principalment, es treballa amb un menú de temporada que canvia segons l’estació de l’any. El menú diari canvia cada setmana i és molt assequible. A en Sergi li agrada treballar amb productes de km0 però, alhora, fer petits homenatges als diferents tipus de cuina internacional. De fet, el leitmotiv és buscar una combinació d’ingredients i sabors amb els que, si bé a priori sembla que no encaixin, es pugui aconseguir un bon maridatge i un petit efecte sorpresa en cada plat. Així, el melós de vedella es cou a baixa temperatura, amb herbes de la zona, salsa lleugera de curry i una espuma de cacauet, aproximant-se als sabors africans. El bacallà es fa gratin

Qui no ha estat a Le Bistrot? És un dels clàssics gironins que s’ha sabut mantenir ferm amb el pas dels anys i des que van obrir, a principis de la democràcia. El local, situat a les escales que pugen cap al campus del Barri Vell de la Universitat de Girona, respira un aire afrancesat com el de les autèntiques brasseries parisenques. Van ser un dels primers d’introduir les crêps a la ciutat. En fan de tot tipus, algunes amb accent més català, com la de brandada de bacallà. Les pizzes de pagès són l’altre reclam de la casa. Les couen sobre una llesca de pa de pagès, torrada per sota i gratinada per sobre, i les condimenten amb combinacions originals com ara formatge de cabra i gírgoles, pollastre amb peres o, més contundent, llom amb salsa de bolets. Al migdia fan menú d’estil molt casolà. Podreu endrapar unes galtes o uns peus de porc i estofats de la cuina més nostrada. El dijous no hi falla l’arròs negre.

Hi ha molts motius per apropar-se als Jardins de la Mercè: el menjar (bo i amb presentacions de disseny), fer unes bones copes a l’espectacular jardí que li dóna reputació, gaudir d'una proposta cultural... Els Jardins de la Mercè és molt més que un restaurant. És un espai gastronòmic i cultural on podreu veure concerts en directe, recitals de poesia, exposicions artístiques i fins i tot 'mercadillus' secrets. 

Queixaleu la cuina creativa del Bo.TiC i veureu com us evoca l’Empordà dels guisats i els platillos més tradicionals. Aquest és l’esperit d’aquest restaurant d’una estrella Michelin, situat a quatre passes de la capital baixempordanesa, La Bisbal. Al Bo.TiC fan la seva particular proposta d’autor de la cuina més típica d’aquelles contrades. Ingredients tan autòctons com el bacallà, l’ànec, l’arròs i el pollastre prenen formes originals i sorprenents al paladar. Com en el bacallà confitat, patata, essència de tòfona i San Simón, el magret d’ànec i peres al vi o el risotto, rostit d'ànec, carbassa i tòfona. Tenen diversos menús que van dels plats més tradicionals als més creatius i juganers i una carta de vins molt àmplia, amb més de 400 referències.

El nom del restaurant és El Balcó de Calella, us cal més informació per imaginar el que pot oferir? Exactament, aquest restaurant és sens dubte el qui compta amb les vistes més espectaculars del paisatge de Calella de Palafrugell que tant va inspirar grans literats com Josep Pla. Pertanyent a l’Hotel Sant Roc, el restaurant El Balcó de Calella ofereix cuina de mercat i d’autor regada amb la visió de les mítiques voltes, la platja del port Bo o les instantànies més “instagramejables” de la Costa Brava. És típic degustar-hi un bon arròs o una fideuada, tot i que el peix, els tàrtars o la vedella són també grans eleccions. També podeu aprofitar per anar-hi entre setmana a fer un menú amb un preu més que correcte i gaudir del lloc sense tanta gent. Demaneu una taula al costat del mar i estareu literalment penjats en un balcó a la Costa Brava. 

Com en molts altres casos de restaurants familiars, el Roser 2 és un bon exemple de com la il·lusió i la formació acadèmica d’una segona o tercera generació converteix un restaurant de cuina marinera tradicional en alguna cosa més de valor afegit a través dels camins de la creativitat i la sofisticació, sense abandonar mai la base i la devoció cap a la matèria primera de qualitat i de proximitat. El restaurant, emblema de l’oferta gastronòmica de l’Escala i ubicat arran de costa amb privilegiades vistes de la Badia de Roses des de les taules, està dirigit de manera bicèfala pels germans Jordi i Rafael Sabadí des del 2005. El primer és l’amo i senyor dels fogons, on hi cou una cuina marinera i empordanesa, sensible a cada estació de l’any, però també posada al dia amb tocs moderns i d’autor. En tots els plats és primordial el bon producte, i especialment en el cas del peix i el marisc que, sempre que es pot, prové de les barques dels pescadors de l’Escala o Roses. El segon germà és el cap de sala i, sobretot, el somelier del restaurant. En Rafael pot presumir d’una extensa i premiada carta de vins amb més de 600 referències, que són un resum de les millors zones vinícoles del món, sempre amb especial protagonisme dels vins de la DO Empordà.

Lloret de Mar sap explotar com ningú els seus atractius turístics. Aquest paratge és un indret perfecte per passejar fent-hi un recorregut boscà i admirar-hi una de les construccions més excèntriques de Puig i Cadafalch: Sant Pere del Bosc, que des de fa més de 1.000 anys ha estat monestir, asil, finca noble d'un indiano que es feia anomenar comte de Jaruco. Però alhora és el símbol del Lloret més chic que busca deixar enrere l'estigma de destinació de turisme barat. L'edifici allotja avui en dia un luxós hotel i un reputat restaurant de cuina d'avantguarda. Durant les nits d'estiu, també hi ha xiringuito al jardí. Malgrat els llums i el luxe, de nit no pot evitar un marcat caràcter misteriós. Un indret màgic.

Cuina tradicional catalana, amb productes frescos i de temporada. És la filosofia del restaurant de l’Hotel Aiguablava. Tot, evidentment, completat amb l’espectacular carta de vins amb D.O de l’Empordà. Si hi aneu, no oblideu el mòbil: no podreu deixar de fer fotos. 

Marisc i vistes al mar, què més es pot demanar? Les marisqueries a la terrassa del Sodemar en ple estiu tenen tant de renom com les seves calderetes de llamàntol o llagosta. El peix és interminable a aquest restaurant. Tenen una peixera amb bous de mar, llagostes, ostres, cloïsses, garotes, etc. Ofereixen també tot tipus de peixos de la Llotja de Roses cuinats al gust del client: a la sal, al forn, a la donostiarra i a la planxa. Un lloc molt recomanable per fer un bon arròs a prop del mar. En fan de caldós amb llagosta, paella de gamba vermella de Roses o fideuà negra amb musselina d’all. A la carta no hi falta el tradicional suquet de peix. De postres, tenen taps de Cadaqués, un pa de pessic en forma de tap molt tradicional de la població i que heu de tastar sí o sí. Atents a la carta de mojitos i gintònics si voleu allargar la nit.

Que els tovallons de paper no us enganyin. L’entorn bohemi i alternatiu d’El pati de la veïna el converteix en el local perfecte per degustar un bon sopar sense aglomeracions ni presses. Aquí hi trobareu una de les truites de patates més bones de la ciutat que podeu acompanyar amb tapes de pernil ibèric, formatge i pa amb tomata o bé amb unes magnífiques croquetes de calamars. La seva oferta de tapes no és excessivament llarga, però totes estan elaborades amb productes locals i els preus són accessibles per a totes les butxaques.

Està situat sobre un penya-segat i envoltat de cales: a Sant Sebastià de la Guarda. Per accedir a la terrassa no cal que us allotgeu a l’hotel, però pertany al restaurant de manera que mentre mengeu un arròs caldós o un bon plat de marisc de la llotja de Palamós, podeu contemplar les espectaculars vistes. I, de pas, les platges de Tamariu, Llafranc i Calella de Palafrugell. Impresionant, eh? Doncs en directe encara més. 

No hi ha millors vistes de la platja de Canyet que les que t’ofereix el Restaurant Rosamar, situat a la urbanització de Santa Cristina d’Aro que li dóna nom. Aquest establiment és un petit oasi enmig de la tumultuosa carretera de corbes que uneix Sant Feliu de Guíxols amb Tossa de Mar, tot i que si vols gaudir d’una experiència 100% Costa Brava i arribar-hi per mar, disposen de boies on amarrar la barca just a sota del restaurant. El restaurant és una antiga masia restaurada que ofereix una cuina mediterrània amb productes locals i una extensa carta per tots els gustos, tot i que per ser sincers, allà toca demanar-hi arròs. Els cambrers volen d’un costat a l’altre repartint paelles entre les taules, i que és que ja se sap que a l’estiu, l’arròs i el mar han fet sempre un  bon matrimoni. 

Voleu intimitat? Una pau gairebé idíl·lica? Poseu rumb al Garbet. Un xiringuito amb gairebé setanta anys d'història reconvertit en restaurant i situat al bell mig de la tranquil·la platja del mateix nom. Senzillesa, un paisatge que fa caure d'esquena i, sobretot, bona cuina basada en el producte i la tradició. Podeu seure al petit menjador o -i és el que nosaltres recomanem-, optar per les terrasses davant el mar. A més, tenen servei de taxi-barca: si esteu arribant a la badia, truqueu i us vénen a buscar i us porten al restaurant. Necessiteu més raons? Tasteu la paella de marisc amb llamàntol i, si sou llaminers, els raviolis farcits de crema de vainilla amb salsa de caramel i d'Armanyac.

Dins dels molts espais que posseeix l’hotel Hostal de la Gavina de S’Agaró, hi ha lloc per a un restaurant de tall sofisticat on regna la cuina mediterrània amb clares arrels franceses. No és estrany aquest enfocament si recordem que l’hotel sempre ha anat de bracet del món del glamur i, des que es va inaugurar el 1932, les seves 80 exclusives habitacions han allotjat noms tan reconeguts com l'escriptor Ernest Hemingway o l'estrella de cine Ava Gardner.  Renovat fa poc, el Candlelight ha fitxat el xef Romain Fornell, una estrella Michelin pel Caelis de Barcelona. Fornell manté la fusió francomediterrània que ja caracteritzava el restaurant. Entre els plats que més brillen del nou cuiner destaca la sopa de gamba de Palamós infusionada en capuccino, la reial de garoina al yuzu o, a les carns, el seu famós colomí en cocotte melmelada de tàperes i cruixent de peus de porc. A l’estiu, escolliu una de les taules de la terrassa-pati i sopeu de meravella sota les estrelles!

Una gastro-cocteleria chill-out amb les vistes més privilegiades de Begur. Així és El Jardí de Can Marc, una masia amb més de 300 anys d'història. Va passar de ser un convent a una notaria i d'aquí a una granja, un restaurant, una galeria d'art, una discoteca i, finalment, una gastro-cocteleria. Què hi podem trobar? Tapes (des d'unes braves o sonsos a l'andalusa a un tataki de tonyina o un steak tartar), cocktails (tant clàssics com d'autor), vins, ginebres i licors. A més, tenen opcions per a celíacs. Un petit paradís per desconnectar i passar una nit màgica a la Costa Brava.

Amb la fi d’el Bulli a la cala Montjoi, els Brancs assegura la presència d’almenys una estrella Michelin a Roses. El restaurant va tenir un punt d’inflexió el 2012 quan, per sorpresa i emoció dels mateixos directors i equip de cuina, va aconseguir la primera gran condecoració dins del món de la gastronomia. Als fogons hi trobem el xef granadí Javier Cabrera, format amb grans cuiners com ara Ferran Adrià i Joan Roca, i també al restaurant Arzumendi. La seva és una cuina catalana d’autor, creativa, que es basa en els productes més propers de la zona i reconverteix els plats més coneguts buscant l’excel·lència en cada detall aplicant les tècniques més actuals. Podreu escollir entre un menú 'Experiències' complet o un menú degustació més econòmic que va variant contínuament. Plats com l’arròs melós amb gambes de Roses, el garrí confitat, els raviolis d'alfàbrega i verdures o la botifarra de llamàntol amb mongetes del ganxet, poden emocionar els paladars més capritxosos. Si no fa fred, la millor decisió és intentar agafar taula a la terrassa. El restaurant agafa el nom dels esculls ancorats just al seu davant, sota un petit penya-segat que mor a la platja del Bonifaci. Un entorn idíl·lic dins la Badia de Roses.

Si hi hagués un rànquing mundial de xiringuitos, aquest estaria en els llocs d’honor. I és que, potser, i sense ànim d’ofendre cap sensibilitat, estem davant l’hotel de platja perfecte. Una casa modesta que a penes destaca enmig el paisatge lunar del Cap de Creus, envoltada de pins i oliveres, allunyada del món i sense cobertura de mòbil: fins i tot hi ha pocs televisors, qui en necessita? Per completar el quadre hi tenim tres generacions d’una mateixa família que se’n fan càrrec i es presten –havent-hi una àvia, no podria ser de cap altra manera- a fer-te un altre plat si no t’agrada el menú del dia. Però el nostre tema és el xiringuito: funciona des del 1981, entre els mesos de juny i setembre aproximadament, i és chic sense passar-se, té 'groove' sense ser un antre de modernillos i manté un punt de lloc de pícnic en família que li acaba de donar el toc. Els divendres i dissabtes d’estiu hi ha dj’s i música en viu. Cal conduir per un camí de cabres per arribar-hi i, sobretot, no feu servir GPS perquè us perdreu; però paga la pena. Molt.

No baixeu de Sant Sebastià sense viure l’experiència gastronòmica del Far Nomo.  Si bé us pot sobtar trobar un restaurant japonès en un lloc tan mediterrani, l’excel·lència d’aquest establiment ha creat adeptes d’arreu del món i ha fet d’aquesta jugada arriscada una aposta guanyadora. El local és elegant i acollidor, i podeu espiar els cuiners a través d’un vidre que us ensenya l’activitat de la cuina per començar a salivar. Els productes són frescos i de proximitat i els plats estan a l’alçada de la seva situació privilegiada. Disposen d’entrants japonesos, una amplia carta de tàrtars i tatakis, sushi, arrossos i brasa. Una recomanació que arrasa? El tàrtar de tonyina o el de gamba de Palamós. Si hi aneu a l’estiu, feu-vos el regal de reservar taula a la terrassa per gaudir de les increïbles vistes del restaurant.

Una bona referència de cuina asiàtica a Girona. Quan va obrir les portes, a Girona hi havia poca oferta de restaurants d’aquest tipus. Aquesta és la història d’un cuiner d’origen mexicà i la seva dona, xinesa, que van decidir crear un restaurant de cuina oriental amb barra de sushi. El cuiner va tenir l’oportunitat de treballar en establiments de Tòquio durant 4 anys, on va aprendre a elaborar el millor sushi. A més del Japó, l’Umai fa un recorregut pel sud-est asiàtic, passant per l’Índia, Malàisia, Corea i Xina. Així, a la carta hi cap el sushi però també altres elaboracions menys conegudes com el yukhoe, tàrtar de vedella a l’estil coreà. Just al costat, connectats per la terrassa, hi tenen l’Izakaya, on ofereixen cuina més informal, com ara el robatayaki, cocció típica asiàtica a base de caliu de carbó. El menú del dia, molt bé de preu, permet escollir entre diverses opcions del seu ventall de cuina. També fan menús degustació.

El Borinot és un dels 17 restaurants que té un poble tan petit com Peratallada, on a l’hivern només hi dormen una setantena de persones. Això equival a unes quatre persones per restaurant! La culpa la té l’arquitectura medieval ben conservada del nucli antic i el seu encant en general, que han fet de Peratallada una peça de museu única que atrau centenars de curiosos els caps de setmana i a l’estiu, sobretot. El restaurant va obrir els anys vuitanta servint cuina catalana molt bàsica just quan aquest petit boom turístic encara estava a les basseroles. Hi té poc a veure el Borinot actual, només que conserva l’esperit de cuina catalana de base i que està situat a la mateixa bucòlica casa datada del 1594. Ara és un restaurant més sofisticat i romàntic però, a la vegada, en un tres i no res es pot transformar en el bar del poble quan es reuneixen els veïns o juga el Barça.  Sense aplicar cap tècnica d’avantguarda, la cuina del restaurant sap treure idees originals a base de sofregits i picades davant del repte d’apostar per un menú de dia i un altre de nit que canvien cada dia de l’any. L’equació passa pel predomini de salses casolanes per lligar els plats (de mostassa, de mel i farigola, de iogurt, de regalèssia,...) i per fer servir moltes herbes. Aquest últim punt no és casual, i és que aquesta és una zona on s’acostuma a anar a bosc a buscar herbes per cuinar. Prova d’això, cada primavera té lloc al poble la Fira de les Herbes. Un altre tret distintiu del Borinot és que s’a

Teniu clar que Cala Jóncols és un dels millors xiringuitos de la Costa Brava? Doncs els antics propietaris, la família Gómez-Alvaz, regenten des del 2005 La Pelosa. Un restaurant-xiringuito situat a la cala del mateix nom, -ben a prop del Parc Natural del Cap de Creus i del ja tancat El Bulli- que en poc temps s’ha convertit en un dels millors del litoral gironí. Cuina casolana i tradicional on destaca l’amor pel producte. Tot i que la carta és força extensa, la seva especialitat són els arrossos i, evidentment, el peix, provinent de la badia de Roses. Dos imprescindibles: l’arròs caldós amb llamàntol (voldreu la recpeta, però per més que insistiu no us la donaran) i la fideuà. Això sí, quedareu més que satisfets si us demaneu qualsevol varietat de peix. De llagrimeta. 

Us agrada el sushi? Que no us donin maki per llebre! El millor sushiman (bé, un dels millors) del món el tenim a casa nostra. Concretament a Cadaqués. Es diu Federico Filipetti,-tot i que tothom el coneix com a Fede-, i és un xef argentí format, entre altres llocs, al Bulli i al Celler de Can Roca. Filipetti és, també, un dels valors puixants del panorama gastronòmic gironí. No us ho creieu? Aneu al Haiku, aquest petit i pintoresc restaurant de Cadaqués cada dia més popular. Tot i que opta per una cuina tradicional japonesa, en Fede, aporta als plats el seu toc personal, gairebé mediterrani, convertint el sashimi, nigiri, maqui o tempures en experiències memorables. Per cert: Els vegetals, plantes, flors, herbes que utilitza les conrea ell mateix al seu hort. Si hi aneu, no us perdeu el carpaccio de vedella Kobe: per llepar-se’n els dits.