Restaurants catalans amb estrella Michelin

Barcelona

Jordi Cruz ha recuperat la segona estrella Michelin de l'Àbac i l'ha tornat a convertir en el restaurant imprescindible d'alta gatronomía de Barcelona. Ha conquistat aquest estatus gràcies a una cuina plena de mestratge i sofisticació, per tocar el cel.

La tramuntana, el mar, la platja, els pescadors, el paisatge abrupte costaner… al Miramar diuen que tots aquests elements tenen una forta influència en la seva oferta gastronòmica d’avantguarda, mereixedora de dues estrelles Michelin. La proposta del restaurant porta el nom de Paco Pérez i de la família de la seva dona, Montse Serra, al capdavant del restaurant des de 1939. Es basen en la tradició del territori i en el respecte màxim pel producte autòcton que transmeten en cada plat. Un menú ple de sorpreses en què el més essencial és la matèria prima, provingui del mar o de la terra. A la carta, clàssics com la vieira, parmentier de pernil ibèric i Pedro Ximénez o les cloïsses o el tàrtar d’ostres i caviar amb aire de poma.

Les Cols és la masia d’Olot on va néixer la xef Fina Puigdevall i alhora on, des del 1990, cou la seva particular i reconeguda gastronomia. Tota una declaració d’intencions, perquè plasmar el paisatge i l’essència del territori de la Garrotxa és la punta de llança de la seva cuina exploradora. Els plats es creen, evolucionen i canvien constantment en funció de l’estacionalitat i la imaginació, però sempre conserven els mateixos productes de proximitat que mai no desapareixen de la carta. De fet, de vegades el producte és tan local que surt del propi hort del jardí del restaurant, on es recupera l’horta tradicional de la comarca. Aliments tan vinculats a aquesta terra com el fajol, el nap, el fesol de Santa Pau o la tòfona, són omnipresents. Vinculat i sumat al localisme dels productes, un altre punt clau de la seva cuina és el fet de buscar l’essència en cada idea de plat, despullar-lo per dir molt amb molt poc. I també hi ha lloc per a jocs particulars, incorporats sempre als menús. Per exemple, sempre hi ha un ou que canvia segons l’estació: amb tòfona a l’hivern, amb farro a la tardor o amb tonyina a l’estiu. A la Fina també li agrada jugar amb productes que, a priori, són poc idonis per a un determinat tipus de plat, com seria fer servir una verdura per a un postre. I en honor al nom de la casa, no hi pot faltar mai un plat que porti col.

Barcelona 

El xef Paco Pérez va aconseguir dos Michelin pel Enoteca -ja no és l'altre restaurant de l'hotel Arts, és un pes pesat a Barcelona per mèrits propis- i també va veure com el seu Miramar de Llançà ha rebut la segona estrella Michelin. Poca gent transporta el gust de la mar a l'alta cuina com ho fa ell: aquest exquisit cuiner, lacònic en paraules, parla amb la imaginació i l'onatge del mar. L'elevació que ha fet de les espardenyes mereixen un capítol a la cuina d'avantguarda catalana, i els seus arrossos acontenten per igual a la clientela bulliniana i als fonamentalistes del corpus de la cuina catalana. Rendir-se a la fragància del seu arròs melós amb llamàntol és la millor manera de retre-li homenatge.

Barcelona 

El fill de Carme Ruscalleda, Raül Balam, ha arribat a la segona estrella Michelin amb aquest restaurant d'hotel 'top'. Com el restaurant matern Sant Pau, el concepte és una impecable cuina innovadora però molt catalana, amb plats com el fricandó de vedella amb carreretes o les gambes del Maresme amb pètals de tomàquet confitat, bouquet vegetal i pinyons torrats. Dues estrelles Michelin.

Ca l’Arpa és molt més que un restaurant. És un espai d'una estrella Michelin pensat per a gaudir dels productes més destacats de l’entorn. Darrere de cada plat, de cada elaboració de Pere Arpa, hi ha l'amor i la sensibilitat per la terra i, sobretot, una interpretació del llegat culinari tradicional. Ells ho tenen clar: els hi agrada cuinar i transformar el producte. A més, també elaboren gran part dels productes que serveixen a taula com el pa, les melmelades, els pastissos… Que ens podem endur a casa!

Barcelona 

El restaurant que Albert Adrià va obrir a Barcelona després del Tiquets i 41º és un nikkei: aquell tipus de cuina que va néixer al Perú per la barreja de la cuina autòctona i la immigració japonesa. Ara bé, ha passat pel seu filtre aquest gènere culinari per aconseguir plats sorprenents, com ara una fusió de maki i causa de maki fumat, o nigiri de salmó amb salsa d'ají groc. Pakta, en quítxua, significa "junts". La creativitat i excel·lència del Pakta s'ha vist recompensada amb una estrella Michelin el 2014.

En Xavier Pellicer és un dels grans xefs catalans i n'ha viscut de tots colors: va marxar de l’Àbac amb dues Michelin, va patir el trist i injust enfonsament de Can Fabes. Apartat de la pressió de la carrera de les Michelin, va trobar el seu camí en l'assessoria dels restaurants (Barraca, Barracuda, Carmelitas) de Tribu Woki. Ara bé, el restaurant Celerí, on apart de ser assessor és soci, és el mitjà amb el qual ha tornat a la cuina d'autor d'una manera profundament personal.

Pellicer ha parit un restaurant on cada plat de verdura –eco i de temporada– té una interpretació amb matís vegà, carnívor o marí. És a dir, tres derivacions. Però on sempre mana la verdura, tret d’un breu apartat de carns eco. “A vegades les cuines d’autor –i això no deixa de tenir un component autoral– són massa hedonistes, i el que hem de fer és abocar-nos al client”, valora. Epicuri, s’ajusta als seus valors culinaris: la senzillesa, el plaer quotidià, l’arrelament en el que és modest (que no petit). Perquè, de fet, els noms dels plats són productes que s’anuncien nus: espinacs, alls tendres, cítrics, tàperes (que declinen amb parmesà i papada cruixent en les dues versions restants).

Gimenells 

Sens dubte, un dels millors restaurants en terres de Lleida, situat en una antiga vaqueria i amb cuina a la vista. Disposa també d'un jardí on menjar i està preparat per a les grans celebracions. Pel que fa als plats, treballa amb productes autòctons per a oferir una carta actual i creativa.

Amb la fi d’el Bulli a la cala Montjoi, els Brancs assegura la presència d’almenys una estrella Michelin a Roses. El restaurant va tenir un punt d’inflexió el 2012 quan, per sorpresa i emoció dels mateixos directors i equip de cuina, va aconseguir la primera gran condecoració dins del món de la gastronomia. Als fogons hi trobem el xef granadí Javier Cabrera, format amb grans cuiners com ara Ferran Adrià i Joan Roca, i també al restaurant Arzumendi. La seva és una cuina catalana d’autor, creativa, que es basa en els productes més propers de la zona i reconverteix els plats més coneguts buscant l’excel·lència en cada detall aplicant les tècniques més actuals. Podreu escollir entre un menú 'Experiències' complet o un menú degustació més econòmic que va variant contínuament. Plats com l’arròs melós amb gambes de Roses, el garrí confitat, els raviolis d'alfàbrega i verdures o la botifarra de llamàntol amb mongetes del ganxet, poden emocionar els paladars més capritxosos. Si no fa fred, la millor decisió és intentar agafar taula a la terrassa. El restaurant agafa el nom dels esculls ancorats just al seu davant, sota un petit penya-segat que mor a la platja del Bonifaci. Un entorn idíl·lic dins la Badia de Roses.

Una exquisida excepció: el restaurant Xerta, a l'hotel Ohla, abandera l’entrada a l’alta cuina barcelonina del gran desconegut de la gastronomia catalana: el producte del delta de l’Ebre. El xef Fran López, que als 25 anys va aconseguir la Michelin a Villa Retiro (Xerta), ofereix plats on es combina el poder cru de la mar amb la creació gastronòmica.

Com explica ell mateix, "som l’únic restaurant gastronòmic amb segell del Delta a Barcelona. I això és el que ens fa ser tan diferents i peculiars, en una ciutat on hi ha grans restaurants peruans, mexicans o japonesos, i també catalans de diferents punts. Però del sud, no! Naltros som del Delta, tenim accés a tot el seu producte i en dominem les tècniques de cocció apropiades. Aquí aportem una cuina singular i poc coneguda: angules, anguiles, caixetes, ostra del Delta, ortiga de mar..". Podeu descobrir les caixetes, un mol·lusc que sembla de mar i té un sabor concentrat de mar potentíssim.

La carta és curta, molt enfocada al menú degustació, i al migdia hi ha una de menú qualitat-preu espectacular, de dimarts a divendres: aperitius, un entrant, un segon de carn o peix, postres, vi, cafè i petits fours. Ara bé, és en el menú de mar endins de López on es copsa la veritable dimensió de la seva cuina: amb plats com les cocotxes i angules: un plat amb una aroma espectacular. "Dins de la senzillesa, té una textura evolvent en boca, gelatinosa, el mossegues i es fon, i al mateix temps et fa salivar”. López no exagera; pil-pil i angules: màgia. O l'arròs d'ortigues: un plat d’aquells que, com se sol dir, justifiquen la visita: arròs cremós amb ortigues i espardenyes, tot lligat amb una maionesa d’algues i salicòrnia

Barcelona 

Els germans Adrià han tornat a triomfar, ara a Barcelona, amb aquest ambiciós resum de la seva filosofia de les tapes. Amb quatre barres diferents -marisc, planxa, dolç, entreteniments, invents diversos -el client pot gaudir de la versió bulliniana de les tapes de tota la geografia espanyola. Sípies en la seva tinta amb pasta d'ametlla o síndria a la graella en són només exemples. I connectat amb Tiquets, la cocteleria 41 ofereix cada nit un menú de degustació que és el més proper que hi ha de El Bulli.

Barcelona

El restaurant Hisop barreja experiència i innovació, amb un altíssim nivell de qualitat. Està especialitzat en cuina catalana contemporània, utilitzant productes de primera qualitat per aconseguir nous sabors, a més d’un toc original i sofisticat mitjançant l’exquisida presentació dels seus plats. Destaquen els calamars amb trompetes de la mort, botifarra i fonoll, el pop amb faves a la catalana i tòfona, o la llengua de vedella amb salsa d'ostres.

Barcelona

Un espai molt agradable, amb una cuina imaginativa que culmina les expectatives del seu nom. Per deixar-se emportar, gastronòmicament parlant, amb plats com el mar i muntanya amb papada cruixent de porc, allioli de safrà i calamar a la planxa. Jordi Artal, amb una estrella Michelin, prepara un menú degustació on prima el millor producte possible una imaginació sense límits. És capaç de fer coses com un moniato a la brasa farcit de fum.

Barcelona 

Albert Raurich -bullinià de pro- demostra que hi ha germanor entre les tapes asiàtiques i espanyoles, i un nivell d'excel·lència de producte i creativitat que li ha valgut la seva primera estrella Michelin. Dos Palillos és una perfecta fusió entre el bar Manolo i la barra asiàtica d'alta cuina, un lloc que no té taules i on, si no tenen temps, no et van servint el vi. Reflexió: part de l'estrella Michelin sempre premia el servei, i que ells la tinguin encara dóna més valor a les seves fenomenals tapes asiàtiques.