Quan Bill Viola era un nen va estar a punt de morir ofegat. Explica que al fons del llac, prop de la mort, va sentir una enorme sensació de pau. L’anècdota recurrent sembla evocar-se en moltes de les filmacions de l’artista, situades sovint en la frontera aquàtica entre dos mons, la vida i la mort, la fragilitat de l’essència humana en contacte amb les emocions primàries retratades com ja ho van fer els mestres clàssics.
Barcelona salda un deute amb el videoartista més famós de tots els temps. La Pedrera li dedica la primera gran exposició a la ciutat –'Miralls de l’invisible'–, que més que una retrospectiva és una mirada històrica, des de peces icòniques com 'Reflecting pool' (1979) fins a la més recent 'Autoretrat submergit' (2013).
La comissària de l’exposició i àngel guardià de l’obra de Viola, Kira Perov, ens explica que no visualitzava l’espai: “No hi ha ni un sol angle recte a l’edifici” per penjar pantalles. Finalment, el virat a la penombra de la primera planta possibilita la contemplació gairebé monàstica que demanen les introspectives peces a càmera lenta, “que obliguen l’espectador a submergirs’hi” i que “canvien en resposta a l’edifici”, una transformació que també experimentaran altres espais artístics i religiosos de Girona, Vic i Lleida, que acolliran també obra d’aquest humanista del senyal elèctric.
Albert Serra i Jordi Savall són alguns dels convidats a les activitats paral·leles, que tindran el seu clímax a la Nit Bill Viola del 4 de desembre, amb programació específica al Palau de la Música i el Liceu. Tècniques digitals punteres per amarar-se de la mística de tota la vida.
NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona
