Un Big Mac als països de l'est

Karel Cudlín és un mestre de l'última avantguarda txeca

La galeria Plataforma queda en aquell punt en què el Poblenou s'assembla a una pel·lícula de Sergio Leone, és a dir, fora del meu recorregut habitual. Hi arribo amb bicicleta, un fidel èquid que no ha de passar per la menjadora, suant la cansalada, foraster en terra de ningú sota un sol de justícia. I a l'altra banda de la porta del 'saloon', projectada en una gran pantalla, em trobo una foto del primer concurs de Miss Praga. En altres paraules, cinc txeques amb banyador, cabell crepat i talons alts com si fossin noies de portada de l''Interview' de Warhol en els seus orígens d'imatge granulada i escena d'entre bastidors. Al costat, silenciós, hi ha el seu autor, Karel Cudlín, un dels grans de les últimes avantguardes de l'est.

Als anys 80 es va dedicar a recórrer Bohèmia i Moràvia de punta a punta, càmera en mà, regalant Marlboro d'etiqueta roja als soldats que formaven a cada control i alimentant-se d'hamburguesa i fregidures als primers McDonald's que van obrir portes abans que la dècada culminés amb la Revolució del Vellut. Va fotografiar les aspirants a Miss en mallot, les jornades d'un concurs de perruquers, les multituds que s'abraonaven davant les agències de viatges a veure si hi havia sort i queia un visat i els operaris de la via pública mirant-se els turmells de les senyores més desvergonyides. Una rere l'altra, en Karel va fent córrer les diapositives que conserva d'aquella estranya època que ja va deixar d'existir.

A Plataforma, aquest lloc perdut a la Barcelona texana on qualsevol genet deshidratat s'aproparia a demanar un got d'aigua, li estan dedicant una petita retrospectiva, amb vint-i-tantes obres, que va inaugurar un parell de setmanes enrere. No és fins ara que en Karel ha vingut a presentar-la, i de passada a fer-nos un exhaustiu repàs de la seva trajectòria. Després de la divisió de Txecoslovàquia en les dues repúbliques, quan els anuncis de Coca-cola ja eren part del dia a dia i la vaca de Milka, amb les seves poderoses mamelles, presidia les botigues de queviures com mig segle abans ho havia fet el bust de Stalin, va tornar a fer la motxilla, aquest cop per travessar unes quantes fronteres.

Ho va fotografiar tot, des de l'enderrocament de les estàtues dels líders del règim soviètic i les restes dels murs divisoris fins a les comunitats religioses que mica en mica abandonaven la vida soterrània. També va recuperar una afició que havia abandonat a mitjan anys 70, en els primer temps d'activitat: la de barrejar-se amb les famílies de gitanos nòmades. Segueix passant captures, mesurant les paraules: uns brètols vestits de vaca lletera per als carnavals del poble, unes cabres fent funambulisme sobre la làpida d'un cementiri jueu i una comunitat de nens ucraïnesos lluitant sobre la taula per un rosegó de pa.

Així és el 'far west' barceloní. Surts de rostir-te com si fossis Angel Eyes amb el rifle a l'esquena cavant la tomba de l'heroi caigut i et trobes en una sala blanca on un auditori amb la boca oberta clava els ulls en un individu hieràtic d'escasses paraules com Karel Cudlín, que va passant les imatges de tota una vida amb un sol clic del teclat del portàtil. I comença el recorregut per unes noies que semblen ballarines de can-can, o portades dels primers 'Interviews', i que als anys 80 volien passar a la història com la primera Miss Praga de la història, en el mateix moment en què els ciutadans de l'est degustaven el seu primer Big Mac amb devoció. Així és com, de sobte, sense que t'ho esperis, la vida et sorprèn amb un silenci vibrant com un tro.

Karel Cudlín

Plataforma
Fins al 30 d'agost

Comentaris

0 comments