Un segle d'escultura catalana

Sentiments contradictoris. Un bosc de 300 escultures, amb el bo i millor de l’escultura catalana del modernisme ençà. El somni de qualsevol estudiós del nostre art modern. Però... El Museu Europeu d’Art Modern és una institució privada que no deixa mai de sorprendre. Ara mateix, amb aquesta mostra insòlita, fruit dels coneixements profunds de José Manuel Infiesta, l’ànima de la Fundació les Arts i els Artistes, amb la concentració més gran d’escultura catalana per metre quadrat mai vista. Com el metro de Tòquio en hora punta, però en una exposició. Encara més, tot barrejant obres d’un mateix autor d’èpoques i trets –per no parlar del seu reeiximent estètic– molt distints. Resultat: xop suei d’escultura.

Entenc que a finals del XIX, en l’època del senyor Parés i els Salones Estatales de Bellas Artes, la consigna fos aplegar com més obres en menys espai millor. Però ara mateix, tot tractant-se d’un art que dialoga amb l’espai i la llum, determinades concentracions arbitràries semblen un despropòsit que desllueix una aposta ferma, decidida, sense complexos, per la història –tan gloriosa com mancada de cronologia– dels darrers cent anys i escaig de la nostra escultura figurativa. I, malgrat això, us recomano de comprar el voluminós catàleg, al mòdic preu de 9 euros.