Aquest local és tancat Si hagués sabut que el Bar Local –hi passo per davant dia sí, dia no– era el germà petit d’Els Pescadors, m’hauria atansat abans a la seva barra. El local no tira ni enrere ni endavant: uns asèptics i pulcres baixos blancs al front preplatja del Poblenou, baixant la rambla, a l’esquerra. Allà m’entaulo amb en Marc Maulini, fill d’Els Pescadors.
L’obertura d’aquest local –que fa quasi un any que està arrecerat a la vora dels antics blocs de protecció oficial– obeeix a la voluntat de tornar a treballar per al barri: "Perquè per cuina i preu –raona Maulini–, Els Pescadors ja no treballa només per al barri sinó que és un gastronòmic al Poblenou", encara que surt millor de preu anar al restaurant que la seva família va agafar fa anys que als aquelarres de vellut i esmòquing de la part alta. De la voluntat inicial de ser un bar de barri (tapes i menú) han passat al "paradigma de bar restaurant, polit, senzill i sense pretensions, que doni una gran importància al menjar". Perquè Roger Nassarre, el cap de cuina, treballa amb la mateixa extraordinària matèria primera que la casa mare. "Els proveïdors són els d’Els Pescadors. I no hi ha res de quarta gamma ni producte semifet. Les croquetes les fem i les congelem", explica.
El Bar Local funciona també com a reacció a "la carta Barcelona, aquella plena de tàrtars i tatakis", fa broma. Cosa que diu que li pot interessar com a client però no com a empresa. Perquè encara que a la carta hi hagi alguna marca de l’esperit dels temps –daus de salmó, ou a baixa temperatura–, hi regna cuina que abans era a les cases, i ara només trobem en locals molt vells o molt nous: una excel·lent orella de porc –amb capa cruixent damunt la gelatina nedant en romesco–, tripa de bacallà amb mongetes o galta de vedella. El menú de migdia ( 12,90 € ) funciona sempre amb un entrant lleuger i un plat principal on es poden triar dues de quatre guarnicions. Posem-hi un bonítol de llotja amb opció de puré de patata, verdures a la planxa, tomàquet amanit o amanida de llenties. Tenen ètica de casa de menjars; un puré de patata o una amanida aquí són coses serioses, amb el sabor en alta definició d’allò bàsic i bo i ben tractat.
