Aquest bar està tancat.
L'home que ven flors es passeja entre la clientela del Red Rocket amb la seva torxa d'olors perdudes. Respon amb la cella, el noi del tatuatge, que no vol comprar-ne cap, de flor. Que aquesta nit, en l'atapeït bar vermell, ja és tard per a l'amor i per a l'oferta de birra a un euro que serveixen fins les 22 h. Mou els malucs la Betty Page, princesa extraterrestre de mitja fina, projectada en un cel de coets vermells. I el ritme rockabilly es desprèn enmig d'aquest local farcit de vinils, parets esquitxades i pòsters ferits. Hi ha colles al Red Rocket de camises de quadres i ulleres negres, de gent seriosa que volen sentir-se, més que no pas escoltar. I n'hi ha d'altres, pensatius, que mouen el cap com si perseguissin una música que només sona per ells. Dues noies de pantalons perduts s'estiren al sofà tigrat dels Encants i passa una pèl-roja de bellesa mil·limètrica i samarreta de Guns N'Roses directa cap al lavabo.
Les tauletes esmussades i enganxoses d'alcohol es desfan en l'ordre d'una festa de final de curs i la gentada omple tots els forats que ha deixat la prohibició del fum. Un tràfec de birres i gintònics ennueguen la barra i veig que algú paga les begudes amb targeta de crèdit, i de tant extraordinari el gest, em penso que m'he passat amb les copes. Somriu tímid el cambrer de patilles emblanquinades des dels seus ulls mascarats de rock'n'roll. La seva amabilitat em parla d'un home que va muntar un bar per beure en companyia dels amics. Plou i l'empedrat brilla en el sortilegi de la nit. Els còdols són rolling stones.
