Aquest és un secret heavy metal que val molt la pena conèixer. Si entres per l'adreça Pamplona 88, pujaràs les escales metàl·liques que menen a les sales Razzmatazz 2 i 3. Però si gires al fons a la dreta, un petit passadís et portarà al Bar Ceferino. El recorregut és sòrdid i seductor: sembla que hagis caigut en un escenari de pel·lícula vuitantera estil 'The Warriors', d'aquelles plenes de rockers de cuir, escales d'emergència i quinquis amb navalles.
Un cop hi entres, ets al bar heavy més petit de Barcelona, segurament. Però és tota una institució: va obrir el 1983 i acull tots els matisos del metall, des de les sonoritats més tradicionals –als vuitanta, quan deies música urbana era el rock urbà estil Leño– fins a les tendències més cafres. Perquè el Cefe també és una petita sala de concerts on toquen bandes 'underground' que porten, com a màxim, 50 persones, però sovint tenen coses interessants a dir (i a cridar i a tocar amb dobles bombos que et ballen claqué al cervell). La sala té caliu: sonen a pèl tots els instruments menys la veu, que té la taula de mescles a un cantó de la barra. I si li demanes a l'Edu Ceferino que t'apugi la veu, la resposta immutable és "carda-hi més collons cantant".
