[title]
La història de Ramon Arroyo és admirable. Als 30 anys, quan li van diagnosticar esclerosi múltiple, va decidir plantar cara al destí convertint-se en atleta i participant en proves difícils, inclús per a gent sense problemes. El tema era important. Però sembla que Barrena hagi oblidat una regla fonamental del cinema: la necessitat de enfrontar-se a la història amb la mateixa càrrega de risc i energia que té el personatge real. El real, no el de la pel·lícula. Dani Rovira com a Ramon i Karra Elejalde com al seu sogre sembla que no s’hagin adonat que no estan fent la tercera part de 8 apellidos vascos o catalanes. És una llàstima, perquè films que posin en imatges la lluita contra malalties incurables són sempre necessaris, però amb més sentit del drama (no del dramatisme) i amb més responsabilitat vers la persona que l'ha inspirat.