3 bodas de más

'Spanish Movie' potser no era un debut gaire memorable, però ha acabat resultant força il·lustratiu del 'leitmotiv' que ha mogut la filmografia de Ruiz Caldera: buscar una traducció convincent a l’espanyol de diversos models de comèdia nord-americana. Si aquella opera prima intentava fer una paròdia dels èxits recents del cinema estatal, la posterior 'Promoción fantasma' s’emmirallava en les aventures adolescents de John Hugues. '3 bodas de más' evoluciona favorablement cap al retrat de ‘joves adults’ a la deriva, explotant la desfavorable situació de la protagonista, que ha d’assistir a les núpcies de tres antics xicots. Tot i que el guió insisteix de forma poc natural a incloure gags per no trencar el ritme de rialles, el film rebota amb brillantor entre la comèdia romàntica i la incorrecció política sense trencar la lògica del conjunt, i té ocurrències tan felices com la de permetre que Rossy de Palma es llueixi com a mare de la desorientada Inma Cuesta.