[title]
Hi ha moltes raons per fugir de la societat, però els tres directors catalans que s’han unit en aquest projecte inclassificable n’han escollit set que podrien il·lustrar els set pecats capitals del nostre món contemporani. He dit inclassificable i efectivament aquesta és una pel·lícula difícil de definir. No tant per la seva estructura episòdica –hi ha antecedents propers com 'Una pistola en cada mano', de Cesc Gay, o 'Llueven vacas', de Fran Arráez–, sinó pel to. És una comèdia negra? Sí, però no és exactament això.
El nom de Luis Buñuel és el referent principal. El Buñuel d’'El ángel exterminador', de 'Simón del desierto', d’'El discreto encanto de la burguesía', pel·lícules que congelen el somriure als llavis, com ho fan els protagonistes d’aquestes estranyes històries. Reunir l’extraordinari elenc d’actors que té el film no ha estat tasca fàcil. Ells són els encarregats de fer que els seus absurds i profundament odiosos personatges siguin creïbles, encara que les coses que fan i diuen no siguin mai realistes. La família, la solidaritat, la propietat, l’ordre, el treball, el progrés i el compromís són els temes que centren cada episodi. Tots tenen un punt de provocació, tots posen en qüestió valors de la societat. I tots, sense excepció, transgredeixen el que és políticament correcte sense parpellejar. Un film que darrere la seva capa d’humor negre, ens fa conscients del món on vivim.