Al sostre del món

Sant Petersburg, finals del segle XIX. La Sasha, una jove aristòcrata, s’escapa de casa amb la intenció de trobar el vaixell que va construir el seu avi, una nau impossible d’enfonsar i que es va perdre al pol nord. Amb l’ajuda de la mestressa d’una taverna i de la mà d’un grup de mariners aguerrits i rondinaires, la noia s’endinsa en un paisatge de neu i de glaç. No hi trobarem la pirotècnia dels grans estudis d’animació americans, però sí un dibuix senzill i elegant, posat al servei d’un relat d’aventures com les d’abans. La pel·lícula apel·la a l’univers explorador de Jules Verne i acaba carregant-se de malenconia. Aquí no hi ha pandes que fan kungfu amb la intenció de lluitar contra els dolents, però sí una aventura de caràcter clàssic i amb una suau sensibilitat estètica.