Alanis

Anahí Berneri sempre ha articulat les seves pel·lícules al voltant d’un personatge femení d’una gran contundència expressiva. En aquesta ocasió ens endinsa en el dia a dia d’una jove mare soltera que exerceix la prostitució en un Buenos Aires que ofereix la seva cara més marginal i decadent.

I ho fa a través d’una càmera espia, que s’introdueix en l’espai privat de la protagonista per apropar-nos a les seves llums i les seves ombres des d’una inquietant proximitat que no fa sinó potenciar amb tota la rudesa del món l’esperit salvatge i indòmit que recorre la pel·lícula.

El resultat és un retrat ambigu, tan gràfic en l’exploració física i emocional del personatge com cru a l’hora de marcar un itinerari ple de contradiccions, però marcat per la lluita incansable a l’hora d’aconseguir la dignitat.