Albert Nobbs

Cine, Drama
2 de 5 estrelles
Mia Wasikowska and Glenn Close in Albert Nobbs
1/2
Mia Wasikowska and Glenn Close in Albert Nobbs
2/2

Time Out diu

2 de 5 estrelles

Quan una dona es canvia de sexe en el cinema –mireu Yentl– ho fa no per frivolitat fetitxista o per ser fidel a una identitat sexual que no es correspon amb la que li dicta el cos, sinó per accedir als territoris de coneixement i èxit social que, pel seu gènere, li són prohibits. Això dóna una noblesa a la metamorfosi que també ens parla de la desigualtat congènita entre sexes, de manera que la dona que vol ser home no es baixa els pantalons per instint de supervivència sinó que es deixa de romanços per accedir als plaers legitimats de la masculinitat.
El/la protagonista d'Albert Nobbs contradiria aquesta norma si no fos perquè la pel·lícula s'ocupa de buscar-li una còpia exacta en el costat lluminós de la vida. El personatge de Hubert Page (esplèndida Janet McTeer) comparteix amb el de Nobbs el fet de fugir d'un passat d'abusos sexuals, però el seu tarannà és completament diferent: hi ha l'acceptació del seu nou rol com a triomf de la voluntat i de l'amor. Nobbs és un heroi menys interessant que Page: ha passat bona part de la seva existència vestit d'home per guanyar-se un sou com a cambrer d'un hotelet, alimentant el seu somni de posar un estanc i casar-se. Viu d'una fantasia, ha esborrat la seva identitat. Nobbs vol ser invisible, i així l'interpreta Glenn Close: encarcarat, com el fantasma d'un Charles Chaplin dissecat, algú que es fon amb el paper pintat còmode en la seva infinita solitud. Sorprèn que la marquesa de Merteueil de Les amistats perilloses porti quinze anys intentant aixecar aquest projecte, obsessionada per un personatge tan blanc.
La seva invisibilitat és el principal problema del film. Aquesta és la tragèdia d'un home ridícul: l'operació de camuflatge d'Albert Nobbs, que cristaÅ€litza en una desesperada recerca d'afecte en la figura d'una criada (Mia Wasikowska) que li vol treure els cèntims, deixa la pel·lícula amb un punt de referència dèbil, una vida miserable per la qual l'espectador només es pot compadir. Close va contractar Rodrigo García per la seva sensibilitat en el retrat femení, però a Albert Nobbs, pel·lícula decorativa per excel·lència, només el mou la pietat, i la pietat mai no dignifica la llàgrima solidària. –Sergi Sánchez.

Publicat

Detalls

Detalls de l'estrena

Data d'estrena
dijous 26 gener 2012
Durada
113 mins

Repartiment i equip

Els usuaris diuen

0 comments