Alma mater

Un drama tens, que juga a enfonsar l’espectador en una claustrofòbia constant, concentrant tota l’acció a l’interior d’un apartament de la ciutat de Damasc, en un bloc de pisos assetjat per franctiradors que disparen a matar. Un dia en la vida d’un grup de persones que hi viuen refugiades, defensant a ultrança el que és seu, mentre els saquejadors esbotzen portes i trenquen finestres, i el soroll de la guerra es va ficant dins dels nostres caps. És una cinta incòmoda i torbadora, com ha de ser, que deixa en fora de camp la mort per fer-la present.

Al capdavant d’aquesta casa, Oum Yazan, a qui interpreta amb fúria Hiam Abbass, lluita a porta tancada com una lleona a la cova per protegir la seva família. A la vegada, una veïna amb el seu nadó espera que torni el seu marit, sense saber que una bala l’ha abatut de bon matí a l’aparcament de l’edifici, i que el seu cos està estès darrere d’un cotxe. Ella s’aferra a la criatura com si fos l’últim alè.

En alguns moments pot semblar que 'Alma mater' intenta carregar sobre les seves espatlles tot el pes del conflicte bèl·lic, com si des de la finestra d’aquest pis es pogués veure la tragèdia en panoràmica. Però el seu ambient opressiu està construït d’una manera tan convincent i penetrant que ens en fa partícips, ens incrusta en l’horror de la història com si compartíssim l’oxigen amb els seus personatges.