Time Out a la teva bústia d'entrada

Arraianos

  • Cine
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
arraianos
Publicitat

Time Out diu

4 de 5 estrelles

Hi ha dos tangibles. El primer és l’espai, situat a la frontera entre Galícia i Portugal. El segon és el text, l’obra teatral 'O bosque' de Jenaro Marinhas del Valle. A Arraianos, el director Eloy Enciso conjuga aquests dos elements concrets i preexistents i els passa pel filtre d’una posada en escena que, com la mateixa localització del film, se situa en el límit.
Enciso se centra en els habitants i en els espais de la Raia Seca, a l’antic Couto Mixto, que fins fa poc més d’un segle se situava exactament entre Galícia i Portugal i que funcionava de manera autònoma d’ambdós països. El director filma les rutines, la feina i els temps morts de la gent que viu en aquest paratge rural, a la vegada que reciten el text de Marinhas del Valle. Es crea així una mena de tensió entre l’exercici documental i el treball de ficció. El procés de rodatge revela aquesta dicotomia: dos anys després de rodar a la Raia Seca, l’equip va tornar-hi per tal de filmar més material, per centrar-se aquesta vegada en el retrat del lloc i de la seva gent.
Les paraules ressonen en mig del bosc, en boca d’uns actors no professionals que fugen de qualsevol naturalitat. El treball recorda l’obra radical de Straub, a camí entre el documental i la representació. Recorda, també, els moments íntims, en espais oberts i d’artifici del cine de John Ford. Les paraules pesen, igual que els gestos dels personatges: un home que pica el gel, una dona que cus, una altra que sosté un enciam. Tot eminentment físic. Tot situat en un punt mitjà entre el retrat realista en aparença i la desnaturalització.
'Arraianos' és una pel·lícula fronterera en tots els sentits. La vocació documental del film no està renyida amb una posada en escena que enrareix l’espai. Els plànols del cel boirós, de l’interior de les cases en penombra, del reflex dels arbres a l’aigua... Estèticament, 'Arraianos' és una meravella. En un moment del film, la pantalla queda gairebé groga, banyada pels raigs del sol. El moment és màgic, ja que de mica en mica el pla es va aclarint, deixant entreveure un poble de fons. D’una imatge pictòrica, quasi abstracta, passem a allò concret. La fascinació que desprenen algunes de les imatges més fantasmagòriques forma part del retrat d’un lloc únic i estrany.

Escrit per Violeta Kovacsics
Publicitat
També t'agradarà