Atardecer

Cau un sol de color de mel i poma cuita, en una Budapest que anticipa la fi de l’Imperi austrohongarès. Som a l’any 1913. Una noia misteriosa acaba d’arribar en tren de Trieste, buscant el passat de la seva família, intentant localitzar un germà desaparegut i el llegat d’uns pares que van morir carbonitzats en un incendi. László Nemes, el director d’'El fill de Saül', aquell descens als inferns de l’Holocaust sobre un home que corria entre esbufecs d’un costat a l’altre d’Auschwitz amb el cadàver d’un nen a coll, filma ara un altre bocí d’història. El llenguatge és ben similar: tot succeeix en un pla opressiu, tancat sobre el clatell d’un personatge que s'esmuny entre el caos humà i ens guia, com un fanal en la foscor, per un espai multitudinari, on hi ha torxes i trets, on els camins es confonen, on la mort més violenta ens espera d’amagat.