¡Atraco!

No fa pas gaire que Cortés ens explicava les peripècies de la família de Gonzalo García-Pelayo, una de les mans més hàbils que hagin vist els casinos espanyols. El que no sabíem és que ens estava posant sobre avís. Aquesta mena de 'Rien ne va plus' abocat en un bol de farinetes va asfaltar la pista per a la seva segona estrena del 2012, '¡Atraco!', una d’aquelles comèdies de lladres  maldestres que intenten seguir el fil que Monicelli va posar a l’agulla l’any 1958 amb 'Rufufú', la més exportada de les seves pel·lícules. I aquí la trama, una escandalosa disputa al voltant de les joies de la corona que més que un llibre de Dumas sembla l’argument d’una fotonovel·la italiana dels anys 60. Lady De Winter és Carmen Polo, decidida a fer-se amb la brillant pedreria de la difunta i encara adorada Evita. Però aquest apassionant dispendi de gelosia femenina que esquitxa la senyora de Franco no és més que un rumor. El centre del film són dos pardals peronistes disposats a deixar-se el coll per protegir la caixa forta de la Primera Dama argentina. Així comença un carnaval que barreja els uniformes de gala del cos de bombers amb les danses tribals que se celebren dalt de l’escenari d’un club de 'varietés'. La gràcia del resultat es queda en l’excèntric repertori de la caixa del Cluedo. I D’Artagnan no apareix enlloc. –Josep Lambies.