[title]
La majoria dels protagonistes de les pel·lícules de Walt Disney somien grans coses: Pinotxo volia ser un nen de veritat, la Ventafocs volia conèixer el príncep Blau, la Sireneta volia guardar la cua de peix i ser part del nostre món. La tendència continua amb el nou heroi insatisfet de la casa, un avió que somia en ser més que allò per al qual la van construir: una avioneta que preferiria fer carreres entre les torres d'alta tensió que llançar fertilitzant sobre els camps de blat. Té una oportunitat després de classificar-se pels pèls en una competició local, cosa que li garanteix un lloc en una cursa aèria per tot el món. Però abans de participar-hi aquest avionet de poble –que paradoxalment té por a les altures– requerirà un entrenament estil Rocky per part d'un avió de l'exèrcit dur com una pedra, la rudesa del qual amaga el seu passat tràgic.
Una nova aportació al típic cànon colorista i narrativament inconseqüent de Disney, 'Aviones' aconsegueix enganxar una mica més que les dues entregues de 'Cars' –a l'inici de la pel·lícula se'ns informa que totes aquestes màquines amb sentiments comparteixen el mateix món–. El mèrit de maximitzar unes imatges que desafien la gravetat és del director Klay Hall i del seu equip d'animadors –un eteri vol fins a un monestir a l'Himàlaia fa especial respecte–, i això distreu del fet que l'humor del film és qüestionable.
La tendència de la pel·lícula cap als estereotips racials és estranya, idiota en els millors casos i insensible en els pitjors. Però allò que desmunta el film és la seva sensació de familiaritat, d'haver-ho vist tot abans. Fins i tot les crisis semblen manufacturades, tant les maquinacions egocèntriques del dolent com la depressió del protagonista en el tercer acte, que alimenta el pathos de la figura paternal en tots els sentits en què pots esperar que ho faci un film de Disney. Els personatges poden sortir volant, però els ànims dels espectadors es mantenen a terra.