[title]
Edgar Wright es va donar a conèixer al costat del tàndem còmic format per Simon Pegg i Nick Frost en aquella hilarant comèdia protagonitzada per morts vivents titulada 'Zombies party'. Al director, sempre li ha agradat jugar amb els gèneres, subvertir els seus codis per tal de configurar pel·lícules amb un alt esperit lúdic i molt poca vergonya.
Després de provar-ho amb els zombis, les 'buddy movies' i l’adveniment de l’Apocalipsi, ara recorre a un altre tòpic cinematogràfic com són les pel·lícules de robatoris, persecucions i fugides a tota velocitat. I ho fa inundant la pantalla amb el mateix esperit pop naïf que impregnava 'Scott Pilgrim', el seu gran homenatge al món dels còmics.
En aquesta ocasió, la fórmula no pot ser més triomfadora i cool: nois guapos jugant a ser dolents, música a tot volum i set pieces configurades a partir de la combinació entre música i muntatge. El resultat, un exercici d’estil aclaparador, magistralment executat a través d’unes imatges que provoquen un augment d’endorfines adequat a l’esperit millennial dels nostres temps.
N’hi ha que es deixaran entabanar per tota aquesta parafernàlia visual i sonora. D’altres pensaran que la història no és més que una acumulació de clixés sense coherència. En qualsevol cas, serà inevitable que l’espectador surti de la sala intentant recordar la selecció de cançons que conformen la banda sonora.