Barbara

A mig camí entre el relat testimonial i el melodrama al voltant de la història recent, la darrera pel·lícula de Christian Petzold és més complexa del que podria semblar. D’una banda, recrea els últims temps de la República Democràtica Alemanya amb esperit alhora crític i comprensiu, observant els personatges sense cap tipus de partidisme. D’una altra, construeix una narració de gran complexitat, on un destí femení serveix de centre per al desplegament d’un fresc social més apuntat que desenvolupat.

L’estil vol ser fred, gairebé minimalista, centrat en uns quants decorats i diàlegs explotats al màxim. Però d’aquests pocs traços sorgeix una emoció genuïna, sense histrionismes, que va calant a poc a poc a mesura que anem descobrint totes les raons en joc. Barbara és la víctima d’un sistema social corrupte i també un personatge tràgic, tancat en les seves contradiccions, que sense voler desencadenarà un terratrèmol en tots aquells que entren en contacte amb ella.

Petzold ho centra tot en uns interiors i uns exteriors reduïts a la seva essència: la clínica on treballa Barbara, condemnada pel seu passat dissident; el seu apartament solitari i sòrdid; els boscos on té contacte amb aquells que la poden salvar... I també en uns personatges que van guanyant protagonisme, sobretot el metge que s’enamora d’ella i que serà el detonant d’un romanç silenciós, commovedor, que constituirà al mateix temps la perdició i la salvació de la protagonista. Barbara és la història d’una redempció, d’una dona condemnada a entendre’s amb ella mateixa i amb els altres.

Potser hi hagi una certa contradicció entre la voluntat callada de la posada en escena i l’abundància de trames secundàries que finalment conflueixen una mica artificialment, però el resultat és tan contingudament emotiu que no permet cap rèplica. I també tan lliure que no es limita a deixar constància d’un temps i d’un país, sinó que aprofundeix en l’ambigüitat de la naturalesa humana de tal manera que acaba semblant una mena d’eclèctica modernització del cinema de Sirk o de Fassbinder.