[title]
De l’esperit trencador dels muntatges postclàssics del Cheek by Jowl de Declan Donnellan, no en queda res a 'Bel Ami'. Només una aromàtica reverència envers l’obra de Guy de Maupassant, d’un academicisme ruborós que intenta suplir la rutina amb una romàntica i insistent banda sonora. Aquesta és, simplement, la història d’un arribista com ho podia ser el Julien Sorel d’'El roig i el negre' de Stendhal. Però un arribista ha de resultar seductor i pervers, com molt bé sabia George Sanders a la modèlica adaptació d’Albert Lewin. La pàŀlida inexpressivitat de Robert Pattinson, que tan bon resultat li ha donat a 'Cosmópolis', sembla incapaç de transmetre la complexitat del personatge, i menys quan aquest esclata després d’haver trepitjat els cadàvers, en sentit figurat, de les seves tres amants. A mig camí entre la passió i el càlcul, 'Bel Ami' no sap on mirar, i es queda guenya. –Sergi Sánchez.