Bendita calamidad

El primer llargmetratge del bilbaí Gaizka Urresti és una oda a Aragó. Sí, a Aragó i els seus costums, tradicions, folklore i al caràcter de la seva gent. També és un reflex de l’Espanya de la crisi, de la precarietat econòmica, dels escàndols polítics, dels tripijocs i la negligència ètica.

A partir d’aquí, construeix una sàtira amb tons esperpèntics que ens porta per diversos gèneres, el cine criminal, la 'road movie', el misteri, sempre a través de modulacions còmiques i gags. Recorda en la seva concepció 'El mundo es nuestro', aquella petita pel·lícula de dos pobres pàries que intenten atracar una sucursal bancària per erigir-se en herois justiciers.

Pot ser que la seva realització sigui un xic tosca i el seu esperit massa trash, però aconsegueix, gràcies al seu eclèctic repartiment, erigir-se com una simpàtica farsa.