Blancaneu i la llegenda del caçador

El conte clàssic de la Blancaneu, ens va il·lustrar Bruno Bettelheim, tracta sobre el narcisisme dels adults, gelosos de la bellesa i incipient sexualitat dels seus fills/descendents; aborda de manera poètica assumptes com els conflictes epídics no resolts, traduïts en un violent xoc generacional, o el desvetllament sexual dels adolescents, lligat a la seva consciència de la mort... 'Blancaneu i la llegenda del caçador', versió hipermoderna del conte dels Grimm, combina tots aquests elements amb l’estètica de l’'heroic fantasy', estil 'Les cròniques de Nàrnia', i una truculència gòtica pròpia del millor J.R.R. Tolkien. Però, sobretot, aquí sorprèn i impacta la suggeridora posada en imatges de la història que fa el realitzador Rupert Sanders, format en el cinema publicitari igual que Zack Snyder, David Fincher o Neill Blomkamp, plena de maliciosos apunts visuals –el turbulent erotisme de la Reina Ravenna (Theron) confrontat amb l’asèptica bellesa de SnowWhite (Stewart)–, o el seu sentit del ritme i de l’espectacle en la seqüències d’acció. Una petita sorpresa. –Antonio José Navarro.