[title]
Les històries basades en fets reals no són cap novetat, però sí que viuen una revifada. Sovint, són pel·lícules que deixen clar el seu vincle amb la història mitjançant un cartellet i en què preval la moralitat simplista per damunt d’allò que podríem anomenar realitat. 'Bomb city' és una d’aquestes propostes, ja que il·lustra la confrontació entre els punks i un grup d’esportistes a la ciutat texana d'Amarillo a finals dels 90, una baralla que derivaria en la mort del punk Brian Deneke. Aquell va ser un crim d’odi que va evidenciar que l’aspecte físic d’una persona podia determinar una sentència. En aquest sentit, el discurs és obvi. El dubte es troba en la manera en què 'Bomb city' es relaciona amb els fets: sovint, cau en el sensacionalisme, tant en el retrat del conflicte com en l'intent de trobar una certa bellesa a partir d’un recurs tan senzill com la posta de sol. La seva conclusió és noble, però per aprofundir-hi potser val més la pena revisar les paraules de Manuel Delgado a 'Ciutat morta', quan parlava de la joventut, l’aspecte, les tribus urbanes i la dissidència.