[title]
La normalitat d'un país es mesura, també, per l'existència de films com aquest tercer llarg de Ramon Térmens, que evita qualsevol cofoisme per endinsar-se en el cor de la Catalunya que en les darreres eleccions va atorgar 67 regidors a un partit d'ultradreta. A través de tres històries entrellaçades i situades a la Lleida interior, Térmens retrata la facilitat amb què arrela la llavor d'una intolerància que es fa palesa més enllà del racisme. Com ja havia demostrat amb la seva opera prima Joves, codirigida amb Carles Torras (i on ja es plantejava el tema de la xenofòbia: que ningú parli d'oportunisme), el director roda amb bon pols i destaca pel seu bon treball amb els intèrprets. Però, en la seva voluntat d'interpel·lar la consciència de l'espectador, extrema massa les situacions plantejades, sobretot en el primer i el tercer episodis. El segon segment, en canvi, mostra com certes dosis d'ironia i uns personatges amb més matisos haguessin equilibrat un film que s'escora cap al simplisme discursiu a causa d'un abús dels arquetips i d'uns desenllaços sobrecarregats de dramatisme. –Eulàlia Iglesias.