Combustión

Heus aquí l’exemple perfecte de pel·lícula que crema amb molt d’ímpetu en els primers compassos i que a mesura que avança no fa més que empolsegar el camí de cendres. No se li pot retreure a Calparsoro que hagi compost un producte amb arpa comercial, que sap utilitzar els baixos fons per extreure’n un glamur suburbial juvenil marcat a cop d’accelerador, minifaldilles i jupes de cuir. 'Combustión' torna a incidir, com ho feia també 'Tres metros sobre el cielo', en un tipus de rebeŀlia descafeïnada subratllada per una estètica poligonera en què es deslliguen una sèrie de passions tan etèries com el fum del tub de fuita. L’estela que deixa la furibunda arrencada va donant pas mica en mica al més insondable buit. A baix les subtileses i més alta que mai la música pesada i els clixés a dojo. Les seves imatges són efectives mentre es veuen, però totalment inconsistents en la memòria.