Correspondencias

Fins fa poc, el nom de Rita Azevedo Gomes era completament desconegut per a la major part de la cinefília espanyola. Les distribuïdores, els festivals i la crítica passaven de llarg de la directora portuguesa. Aquesta situació va començar a canviar quan Numax va estrenar 'La venganza de una mujer', una de les obres mestres més refulgents i incontestables que ha donat el cinema durant aquesta dècada. Ara, la distribuïdora gallega torna a apostar per ella, acostantnos al seu film més recent, 'Correspondencias', presentat al festival de Locarno l’estiu del 2016.

En aquesta ocasió, Azevedo Gomes es proposa un repte de magnitud considerable: convertir la correspondència que van mantenir el poeta Jorge de Sena i l’escriptora Sophia de Mello Breyner Andresen durant els anys en què el primer es va exiliar a Amèrica a causa de la dictadura de Salazar. En comptes de reconstruir les cartes a través d’un relat de ficció clàssic, la cineasta opta per anar al moll de l’os que mantingué viva l’amistat entre els dos autors, quedant-se simplement amb les molt sentides paraules que aquests van escriure en les seves missives. Però les imatges de 'Correspondencias' converteixen aquest intercanvi epistolar a dues veus en una autèntica polifonia que viatja per escenaris dispars i passa de boca en boca, oferint tots els matisos d’aquest ball d’emocions íntimes, projectades amb tinta damunt d’un paper.