[title]
'De óxido y hueso' és tan improbable com qualsevol melodrama clàssic de Hollywood. La història d’amor entre una Bella mutilada per una orca i una Bèstia amb la sensibilitat d’una pedra tosca? Tan aficionat als personatges que transformen la seva ràbia contra el món en una passió al límit de l’abisme, Jacques Audiard sembla sentir-se com un peix a l’aigua entre els músculs i les pròtesis d’una relació incòmoda, en la qual heroi i heroïna han d’aprendre de la tendresa oculta i la necessitat d’afecte de l’un per l’altre. Marion Cotillard, amputada digitalment, concentra l’emoció d’un personatge d’allò més extrem amb una intensitat silenciosa, tan convincent com la de Matthias Schoenaerts fent de tros de carn educat per a la supervivència. Menys inspirat que a 'De tant bategar se m’ha parat el cor' (2005) i 'Un profeta' (2009), Audiard no acaba d’evitar que la trama se li escapi de les mans, i la resolució d’aquesta atracció fatal acaba sent més aviat ridícula.
–Sergi Sánchez.