De tal padre, tal hijo

Un parell de famílies de caràcter i condició social dispar descobreixen que els seus fills van ser intercanviats en néixer. Quedar-se amb el nen amb qui han conviscut durant anys o triar aquell amb qui comparteixen la sang? Per tal de resoldre aquesta pregunta i de fer front a una trama que fàcilment podria caure en el dramatisme gratuït i accentuat, el director Hirokazu Koreeda s’arma de respecte i de tacte. La figura d’un dels pares emergeix en el relat: ell ocupa sovint el primer terme del pla, ell és qui més varia al llarg del metratge.

Amb tocs d’humor i profundament rítmica, ‘De tal padre tal hijo’ es mou al so de les ‘Variacions Goldberg’. La partitura de Bach no només té sentit en el relat (un dels nens vol aprendre a tocar el piano per tal d’impressionar el pare, que es mostra distant), sinó que marca també el to del film: diàfan, sense estridències, determinat, sensible, net i que dóna voltes, variacions, a una mateixa pregunta.