Demasiado cerca

Finals els 90. La Ilana i la seva família formen part de la comunitat jueva d’un petit poble del sud-oest rus. Un dia, reben una nota: en David, el germà petit de la Ilana, ha estat segrestat. Sense el capital suficient per fer front al rescat, la família intenta trobar altres maneres d’aconseguir els diners. El conflicte entorn del segrest serveix de marc a una pel·lícula que aprofundeix en un tema molt més complex: el de la violència latent que continua a l’est del continent.

'Demasiado cerca' comença amb una abraçada, entre la Ilana i en David, i s’acaba amb un gest similar. En aquest sentit, dibuixa un trajecte afectiu. Entremig, esprodueix una de les escenes més contundents del cinema recent: quan la Ilana i uns amics, torrats per l’alcohol, veuen a la televisió una terrible massacre. Els nois miren, com si res, com un home mor degollat. La imatge, verídica, extreta del conflicte txetxè i amb textura de VHS, convida la realitat més cruel a entrar en la ficció. Aquesta escena funciona com un gran monstre, que s’instal·la en el bell mig d’una pel·lícula fascinant pel seu retrat de la violència i per la seva proposta formal, de plans claustrofòbics i de colors intensos. Tota una sorpresa, firmada per un director jove, Kantemir Balagov. El seu nom mereix ser recordat.