Stanley Donen. EUA, 1967. VE. 112'.
Una de les anàlisis més acurades que s’han fet en el cinema sobre el matrimoni. Amb una estructura aparentment caòtica, Donen dóna forma a una comèdia dramàtica en què assistim al naixement, al desenvolupament i al deteriorament de l’amor entre una parella, amb la infidelitat de fons. Donen arriba a un final que sembla feliç, però que amaga el conformisme amb què de vegades s’arreglen aquestes situacions. El film conté una de les bandes sonores més boniques de Henry Mancini.
