Dos metros de esta tierra

La segona pel·lícula filmada a Palestina parla, és inevitable, del conflicte que roman obert, sagnant, inextingible. Potser perquè Ahmad Natche, nascut a Espanya, no va conèixer la seva pàtria fins que va fer 20 anys, sap abordar-lo d’una manera obliqua, sense victimismes, centrant-se en l’esperança d’un país que no perd l’ànim, i que celebra els seus trets culturals des de la solidaritat i l’optimisme. No és que Ahmad Natche eviti una mirada política, però fa l’esforç de desplaçar aviat la seva atenció envers la quotidianitat que respira i creix al voltant de l’organització d’un festival de música. Hi ha un commovedor amateurisme en la creació de certes situacions que, de vegades, contagia el recitat dels seus no-actors, i perjudica la versemblança del retrat, però és en la ingenuïtat de la proposta en què hi ha l’encant.