Dumbo

Començarem parlant de l’elefant a l’habitació: quina pinta fa en Dumbo en aquesta nova pel·lícula d’acció real? Per sort, el tendre paquiderm és una presència adorable en aquest remake relativament ortodox de Tim Burton. Els seus ulls gegants i expressius, les seves orelles pesades... És en les escenes on vola on se’l veu més maldestre, però potser aquesta era la intenció, convertir-lo en el personatge volador menys aerodinàmic des que Brian Blessed va fer Flash Gordon. El fet que ja coneguem la història és un repte que Ehren Kruger, el guionista de Transformers, intenta resoldre introduint una carretada de nous personatges humans. Danny DeVito és el pompós empresari d’un circ decadent que fa gira per la polsegosa Amèrica profunda.

En aquest circ hi ha un veterà de la Primera Guerra Mundial, Holt Farrier (un molt oblidable Colin Farrell) i els seus dos fills, la Milly i en Joe. D’altra banda, arriba un magnat extravagant (a qui encarna Michael Keaton) que té un parc d’atraccions monumental i que es vol quedar el petit elefant costi el que costi. La seva amant (Eva Green) és una acròbata que haurà de fer un número aeri muntada sobre l’elefantet. Tanmateix, sembla que a Tim Burton li ha mancat la imaginació aquesta vegada. Gran protector dels desclassats, dels monstres i els marginats des d’Eduardo Manostijeras, no ha aconseguit esprémer tota la inventiva que li oferia la història.