[title]
He de confessar que una pel·lícula que coroni la pèrdua de la virginitat gai d’Eisenstein clavant-li una bandera soviètica al forat del cul em cau immediatament simpàtica. No tant per la vulgar sortida de to sinó perquè, per Greenaway, declarat admirador de l’inventor del muntatge dialèctic, la desmitificació és la més sentida carta d’amor que pot enviar al seu ídol. Ingenu i eixelebrat, Eisenstein és, segons el cineasta britànic, un Harpo Marx en el Mèxic acolorit i barroc que va voler copsar a la inacabada '¡Que viva México!'. L’esgotadora exuberància formal dels collages digitals de Greenaway s’aprima una mica, fent que aquest sigui el seu film més accessible i divertit en anys, una mena d’antibiopic, no exempt d’un lúdic sentit didàctic, a l’estil Ken Russell, pensat, això sí, per als temps de la multipantalla.