[title]
Tants elements ha volgut introduir Andrei Konchalovski en la seva versió d'El Trencanous que el film esdevé un poti-poti delirant on hi caben reinterpretacions estil musical de Broadway del ballet de Txaikovski ambientades en una fastuosa Viena de principis del segle XX; situacions forçades al servei del 3D; un padrí anomenat Albert amb certa retirada a Einstein que entona rimes sobre la relativitat; i, on la pel·lícula toca fons, una revisió de l'Holocaust on els nazis són rates que alimenten forns crematoris amb les joguines de la mainada. Un desgavell que apaga tota la màgia d'El Trencanous. Sense proposar-s'ho, el fa anys admirat Konchalovski ha aconseguit dirigir un veritable malson abans de Nadal. –Eulàlia Iglesias.