[title]
En la primera meitat d’aquest film d’intencions aŀlegòriques, el tens silenci que emana del protagonista, un guarda de seguretat que acaba de sortir de la presó, ens fa pensar en una olla de pressió a punt d’explotar. Podria ser un personatge creat per Paul Schrader o Abel Ferrara, amb la diferència que a 'El cazador' no hi ha lloc per a la redempció i que la intenció de Rafi Pitts és utilitzar el drama lacònic d’aquest home com a representació de l’absurditat del sistema iranià. La descripció freda, clínica, de la burocràcia que martiritza Ali Alavi sense tenir en compte el seu dol és molt més eficaç i inquietant –és el que té evocar Kafka– que quan, a la segona part, la pel·lícula es vesteix de pretensions i obliga el seu heroi a perdre’s en un bosc d’abstraccions, jugant al gat i la rata amb un parell de policies. Una pena que Pitts s’oblidi del realisme nu de l’inici: l’hauria salvat del tedi. –Sergi Sánchez.