Time Out a la teva bústia d'entrada

El club

  • Cine
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
El club
Publicitat

Time Out diu

4 de 5 estrelles

Després de retratar el cop d’Estat de Pinochet des d’una perspectiva inusual a 'Post mortem', després de filmar la violència durant els anys de dictadura a 'Tony Manero' i després de donar el seu punt de vista sobre la transició de Xile cap a la democràcia a 'No', Pablo Larraín abandona el vessant historicista i persisteix en el discurs polític. 'El club' s’instaŀla en una casa, en un poble perdut, entre un grup de capellans, apartats de l’Església a causa de diferents escàndols que l’estament pretén amagar.

Un home es planta al jardí de la residència dels capellans i comença a cridar-los, recordant un passat d’abusos i destapant allò que fins aleshores estava enterrat. Un fet tràgic farà que es desencadeni la violència, i l’arribada d’un nou personatge, disposat a investigar què ha passat, farà que l’ordre comenci a esquerdar-se.

Amant de construir el seu discurs polític a través de la proposta estètica, Larraín ha realitzat un film contundent en la seva crítica i profundament opressiu. El tema d’'El club' pot semblar digne d’un film social. En canvi, l’atmosfera és pròpia del cinema de terror. El lloc on viuen els capellans es converteix en un espai quasi irreal i carregat d’una agressivitat latent. La fotografia s’instaŀla en una mena de vespre etern i crea un ambient enrarit. Larraín combina la intriga amb entrevistes amb els diferents personatges, que es confessen o que amaguen la veritat. En el fons, els capellans d’'El club' no estan tan lluny dels retrats polítics que acostuma a fer el director xilè. El tema és sempre el de la immunitat i el de la suposada innocència: els capellans no saben què fan allà i l’Església els protegeix per tal de protegir-se a ella mateixa.

Escrit per
Violeta Kovacsics
Publicitat
També t'agradarà