[title]
Després de l’èxit de 'Les aventures de Tadeu Jones', ens arriba una nova peça d’animació autòctona disposada a provar sort als cinemes. La factura d’'El corazón del roble' és, però, molt més humil; i els seus resultats, encara més discrets. Presentant un univers fantàstic on els dracs ja no rapten princeses i conviuen amb els humans, intenta advertir-nos sobre els perills del canvi climàtic. Una benintencionada lliçó ecologista inserida en una narració maldestra i verbalitzada en uns diàlegs que barregen un desconcertant registre literari amb sobtats col·loquialismes. L’aspecte tècnic no equilibra la balança: el disseny dels personatges és gris i clònic, i la integració d’aquests en els escenaris és molt pobra. Podríem afegir molts més greuges a la llista, però el pitjor d’'El corazón del roble' no és que la pel·lícula s’oblidi de l’espectador adult, sinó que veient-la es fa impossible pensar que cap nen es pugui il·lusionar amb ella. –Gerard Casau.