[title]
Oriol Paulo cita Hitchcock i Preminger com a referents del seu debut en la direcció. I això és perillós. A pel·lícula vista, un pot arribar a pensar que allò que li ha interessat d’aquests clàssics és més la simple intriga que la densitat cinematogràfica. Aquesta història de dones desaparegudes, sospitosos ambigus i detectius turmentats (calia el pentinat de Coronado?) és més deutora de Los ojos de Julia (Paulo en va ser guionista) que dels referents clàssics. I l’obsessió d’aquest tipus de cinema espanyol pel refregit i per una bona factura tècnica que amagui les deficiències de la posada en escena apareix per enèsima vegada. –Carlos Losilla
.