El fin es mi principio

Tiziano Terzani és un home molt malalt que abans de morir vol parlar amb el seu fill Folco. 'El fin es mi principio' és la narració d'aquestes converses entre pare i fill en un poble de la Toscana. L'alemany Jo Baier adapta aquesta història partint del llibre escrit pel mateix Folco i el resultat és una pel·lícula que s'arrisca molt en algunes coses, però decep en moltes altres. El risc és fugir del recurs fàcil del salt enrere per il·lustrar el que Tiziano explica, deixant que sigui el text el que porti el pes de la narració. Tota la història depèn de la paraula, doncs, però la paraula no funciona. Quin és  el problema? No és pas que uns personatges tan italians parlin alemany; és que estiguin doblats a l'alemany. El protagonista és Bruno Ganz, però el seu fill a la ficció és un actor italià doblat. Com que no es podia fer so directe, tots, incloent-hi Ganz, tenen un so superposat que fa molt de mal al film. I en el procés, esclar, qualsevol de les interessants idees del llibre original queda reduïda a no res. –Nuria Vidal.