[title]
S’apropia de l’argument de 'Rosemary’s baby', el d’una dona que porta el fill del diable al ventre. Ho barreja amb 'found footage' i fortes dosis de telequinèsia. I cau en allò que sempre se li retreu al cinema de terror: que es preocupa tan poc de desenvolupar els seus personatges que al final ni tan sols no et preocupes pel que els pugui passar. Però potser el seu principal defecte sigui l’excés de càmeres domèstiques, que redunda sobre aquella línia efectista que va néixer a finals dels 90 amb 'El projecte de la bruixa de Blair'.