El hipnotista

Segons Stieg Larsson, Suècia és un país del qual és millor no fiar- se. Deixant de banda les ambicions pseudosociològiques del famós autor de 'Millenium' i apostant per fer un thriller detectivesc que s’emmiralli en els arquetips dramàtics de les sèries 'Medium' i 'El mentalista' sense absorbir ni una gota del seu sentit de l’humor, Lasse Hallström ha acabat signant la que potser és la seva pitjor pel·lícula. Les dues primeres seqüències són impactants, una sorprenent irrupció gore, però després tot va de baixa: són ridículs els clixés de l’inspector que només viu per la feina i del psicòleg turmentat per la culpa capaç d’introduir-se en la ment dels altres per extreure’n els seus secrets més ben guardats; són risibles els diàlegs, i encara més ho és el joc de manipulacions, malalties mentals heretades, inoperància policial, pistes falses i grand guignol sota zero que el film, més telefilm que mai, allarga durant dues eternes hores.