[title]
Com una mena de confús artefacte postmodern, 'El irlandés' sembla alhora una pel·lícula que vol ser molt, molt tradicional i molt, molt moderna. Tot succeeix en una població irlandesa, amb els consegüents secundaris extravagants i un protagonista aferrissat a les tradicions, sobretot al cinisme descregut i a la cervesa en abundància. Però aquest home és policia, i això desencadena una trama absurda de traficants de droga, que alhora inclou un agent de la CIA i engega una 'buddy movie' basada en l’enfrontament de cultures i els acudits políticament incorrectes. El millor es troba en alguns diàlegs i en la interpretació de Brendan Gleeson. El pitjor, en un tractament narratiu i visual que no sap donar fluïdesa als elements en joc i ho deixa tot en mans de l’acumulació i el cop d’efecte. Tot i així, i malgrat un final fora de lloc, l’atenció al detall i el to mandrós d’aquesta 'opera prim'a no deixen del tot indiferent.–Carlos Losilla.