[title]
Primmirats com som amb la teoria dels autors, els crítics a vegades ens queixem quan una pel·lícula no evidencia prou categòricament la mirada del seu director. Però a 'El sacrificio de un ciervo sagrado' el problema és just el contrari: a estones, l’empremta de Yorgos Lanthimos va en detriment d’allò que vol explicar. Potser perquè, en el seu cas, més que una veu personal el que notem són trucs que el cineasta ja va cremar a 'Canino'.
Ras i curt: l’arrencada del film és terriblement irritant. Cada escena busca el desconcert de manera artificial, fent que el cirurgià que interpreta Colin Farrell i l’adolescent Barry Keoghan intercanviïn diàlegs banals de manera arítmica, o mostrant com Farrell i Nicole Kidman s’entretenen en rituals eròtics forçadament estranys (amb posicions calcades a les del quadre de Füssli 'El malson'). Però quan ens trobem a punt de donar per perdut aquest viatge cap al no-res, Lanthimos posa les cartes damunt la taula: la relació entre Farrell i Keoghan s’aclareix quan aquest acusa el primer d’una mala praxi que li costà la vida al seu pare, i promet venjar-se a través d’una acció –màgica?– que té conseqüències terribles per a la família.
A partir d’aquest moment, l’estàtica fredor que caracteritza el cinema del director grec es transforma en una posada en escena d’alè kubrickià, que va creant una sensació ominosa que va més enllà de l’absurd i la crueltat, i col·loca el protagonista (i també l’espectador) davant d’una situació inassumible, a través de la qual Yorgos Lanthimos connecta amb l’herència brutal dels seus il·lustres avantpassats tràgics.