[title]
Hi ha pel·lícules que caven la seva pròpia tomba pensant que fan el contrari, que exhibeixen un humanisme sense màcula. És el cas d’'El vendedor', que sembla no conformar-se de fer el meticulós estudi d’un personatge amb pocs però sòlids ancoratges vitals –una filla i un nét encantadors i, sobretot, una feina vocacional com a venedor de cotxes en un remot poble de la regió del Quebec– i fica la pota quan vol amplificar el seu radi d’acció moral. En Marcel (exceŀlent Gilbert Sicotte) no és un mal home, o això pensa el canadenc Sébastien Pilote abans de castigar-lo de la pitjor manera –González Iñárritu n’estaria orgullós– perquè posa per sobre de la seva consciència solidària la seva obsessió per vendre. Per què, doncs, inverteix una hora a justificar-la? No és trampós culpar Marcel d’insensibilitat social quan el film ens reserva la seva versió més incòmoda pel final, quan li convé retratar-lo com un malaltís solipsista?