Els fills de la mitjanit

Sembla una història de Dickens creuada amb un fulletó veneçolà. 'Els fills de la mitjanit', un dels llibres més importants de Salman Rushdie, explica la vida paraŀlela de Saleem i Shiva, dos nens amb els destins canviats al bressol: el ric, condemnat a ser pobre; el pobre, condemnat a ser ric. Si només fos això, aquest film no tindria cap interès. Però aquests fills de la mitjanit són uns nens especials nascuts a les dotze de la nit del dia en què l’Índia va ser independent. Això els fa ser màgics. A través del seu destí tràgic, la història es converteix en una metàfora perfecta per explicar el conflicte permanent de l’Índia postcolonial amb els seus veïns, el Pakistan i Blangla Desh. L’únic problema que té el film és ser massa literari, cosa que s’entén quan comprovem que el guió està signat pel mateix Salman Rushdie. I és que escriure un guió no és el mateix que escriure una novel·la.