[title]
Els superherois tenen poders per salvar el planeta, però ser pare requereix més habilitats que uns braços elàstics. 'Els increïbles 2', la seqüela més estimulant de Pixar des de 'Toy story 3', ho explica en una foto familiar que és pura tendresa, servida en un disseny molt anys 60. L’atractiu de la pel·lícula es basa en els moments domèstics més senzills, quan els membres d’aquest clan busquen el seu lloc en un món d’indiferència. Encara incompresos, criminalitzats i perseguits pels seus superpoders, els personatges conviuen en un motel barat. La seva sort canvia quan dos germans rics –el naïf Winston i la intel·ligent inventora Evelyn– els ofereixen l’oportunitat de restablir la reputació dels superherois.
Mentre que la mare, Elastigirl (Holly Hunter en la versió original), assumeix la missió sense por, el pare, Mr. Increïble (Craig T. Nelson), es queda a casa ajudant els nens amb els deures i donant biberons al petit Jack-Jack, que comença a desenvolupar unes capacitats una mica peculiars. Quan l’ordre mundial amenaça de trencar-se, pares i fills uniran esforços, amb l’ajuda del seu amic Frozone (Samuel L. Jackson), que no triga a sumar-se a la lluita. La segona part d’Els increïbles arriba carregada de lectures, on trobem qüestions sobre l’apatia social i la paritat de gèneres. Encara que una mica excessiva en el seu clímax, flirteja en clau còmica amb franquícies d’acció com 'James Bond' i 'Missió: Impossible'. En un moment en què el cine dels superherois viu de crossovers surrealistes, ofereix un amable retorn a la vella escola.